Palacín va ser alcalde d’Esplugues entre el 1998 i el 2006. Foto: Ajuntament
L’exalcalde d’Esplugues Lorenzo Palacín ha mort als 87 anys. Palacín va ser alcalde del PSC entre el 1998 i el 2006, quan va ser rellevat al càrrec per l’actual alcaldessa, Pilar Díaz.
De fet, Díaz ha dit d’ell que era un “home bo” i que serà recordat pel seu “compromís, proximitat a la ciutadania i dedicació” a la ciutat. “Era un home que caminava molt pels carrers, que escoltava molt i que era sentit per tothom com a molt proper”, ha afegit. Per tot plegat, l’Ajuntament ha decretat dos dies de dol, durant els quals les banderes del consistori onejaran a mig pal.
Llarga trajectòria municipal
Palacín va néixer el 1935 a Berlanga del Duero, província de Sòria, i va entrar com a membre de l’Ajuntament el 1980. Va ser un any després de les primeres eleccions democràtiques, després de la dimissió del regidor José Alonso Puertas.
Tan sols tres anys després Palacín va accedir a la seva primera responsabilitat de gestió, com a responsable de l’àrea d’Ensenyament, Cultura, Esports i Joventut. Aquell va ser precisament l’any que el PSC va obtenir la seva primera majoria absoluta al consistori espluguí. Quatre anys més tard, el 1987, va ser nomenat primer tinent d’alcaldia, càrrec que va ostentar fins al 1998, quan va rellevar Antoni Pérez com a alcalde.
Un any més tard guanyaria les eleccions per majoria absoluta, un resultat que repetiria el 2003. Tanmateix, el 2006 va renunciar al càrrec en favor de Díaz, que continua al capdavant del consistori.
Lamentem la mort del Lorenzo Palacín, alcalde d’#Esplugues entre 1998 i 2006.
Va ser un home bo. Sempre el recordarem pel seu compromís, proximitat a la ciutadania i dedicació a la nostra ciutat.
Tot l’escalf a familiars i amistats.
Que la terra et sigui lleu, estimat Lorenzo! pic.twitter.com/g5CbWGpVeV— Pilar Díaz (@socpilardiaz) April 11, 2022
A Palacín se’l recordarà pel seu projecte de transformació d’Esplugues, que contemplava la construcció d’un nou auditori, l’arribada del Trambaix, la renovació dels mercats de la Plana i Can Vidalet -que està actualment en marxa-, la urbanització del Torrent d’en Farré i l’impuls del polèmic Pla Caufec, que va aixecar malestar entre una part dels veïns.
