Pere Galindo, cap d’informàtica de l’Ajuntament. Foto: Marta Vidal/ACN
El ciberatac a l’Hospital Clínic de Barcelona ha posat el focus sobre la ciberdelinqüència, però que les institucions públiques pateixin aquesta situació no és excepcional. Des del 2022, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha gestionat 287 atacs a administracions del món local, com ara l’Ajuntament de Sant Just Desvern, que va patir un atac de tipus ransomware el novembre del 2020 que va afectar tot el seu programari i servidors, cosa que va fer impossible que es pogués actualitzar el padró o portar a terme qualsevol tràmit online.
El cap d’informàtica del consistori, Pere Galindo, reconeix en declaracions a l’ACN que l’Ajuntament “no estava preparat” per fer front a l’atac. Galindo posa l’accent en la capacitat econòmica de les administracions per combatre aquestes agressions. “El que nosaltres hauríem de saber de ciberseguretat està molt lluny del que saben els hackers“, afirma, motiu pel qual demana “més recursos i més conscienciació”.
El ciberatac, per altra banda, es va produir poc després del confinament per la covid, en un moment en el qual el departament d’informàtica va haver de posar a punt els sistemes en només dos dies perquè els treballadors municipals es connectessin des de casa amb tota la seguretat. “Vam intentar fer-ho amb les màximes garanties de seguretat, però no van ser suficients”, constata Galindo.
Per tot plegat, el director de l’Agència de Ciberseguretat, Tomàs Roy, aposta per un model únic de protecció per blindar aquells ajuntaments que tenen “menys capacitats”.
