“La crisi s’ha quedat, no s’ha acabat”. Són paraules d’Anna Roig, la responsable de comunicació de Càritas. Les va pronunciar el mes passat, en el marc del Dia Mundial per a l’Erradicació de la Pobresa, durant la presentació de la Memòria Anual 2016 d’aquesta entitat de l’Església. Durant la mateixa presentació, el president de Càritas, Francesc Roig, va alertar del risc que la pobresa a Catalunya, i per tant a l’àrea metropolitana, es converteixi en “crònica”.
Segons l’informe, 360.604 persones es van beneficiar de l’atenció de Càritas l’any passat a Catalunya, un 4,7% més que el 2015, 39.770 de les quals a la diòcesi de Sant Feliu, on s’inscriuen Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
Els perfils dels atesos responen majoritàriament a famílies amb fills –prop del 60%– i a persones que viuen soles –el 26%–. D’aquests, la meitat viuen en un habitatge de lloguer mentre que el 40% no en tenen un en condicions. Davant d’aquestes dades, Roig alerta que la societat afronta “dos riscos estructurals”. Per una banda, hi ha el perill “d’acostumar-se” a la precarietat, mentre que per l’altra lamenta la “desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millora de les condicions de vida”.
L’economista i activista per la justícia social, Arcadi Oliveres, coincideix en aquesta anàlisi i defensa que cal vetllar perquè les entitats que presten serveis socials esdevinguin més reivindicatives que simplement assistencials. “Les ajudes del tercer sector són útils però la beneficència evidencia que l’estat del benestar no funciona”, diu Oliveres. L’economista considera que l’arrel del problema és la manca de recursos dels ajuntaments i la manca de voluntat política. “La capacitat financera de l’Estat i la Generalitat ve determinada per qüestions com el frau fiscal. Si no n’hi hagués, es podrien doblar prestacions com les pensions, les ajudes a aturats o a famílies monoparentals”, assegura. Oliveres, a més, critica les veus que pregonen el final de la crisi econòmica. I és que, per a l’economista, hi ha un problema d’enfocament. “Ens fixem només en el creixement quan el realment important és veure si l’economia cobreix les necessitats de la gent”, argumenta. Per això Oliveres celebra que el Parlament aprovés al juliol la renda garantida de ciutadania.
Pura Velarde, vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat, s’expressa en la línia d’Oliveres i diu que iniciatives solidàries, com ara els recaptes d’aliments, “han de ser un complement”, una ajuda a les famílies que no s’ha de perpetuar, i que calen polítiques actives de les administracions per lluitar contra la pobresa. En aquest sentit, Velarde diu que hi ha feina a fer. “Encara no podem dir que tenim famílies a la comarca sense dificultats”, lamenta.
GARANTIR DRETS FONAMENTALS
Per tot plegat, des de Pobresa Zero-Justícia Global han demanat recentment, a través d’un manifest, que es garanteixin una sèrie de drets fonamentals a tota la ciutadania, com ara “el dret a l’alimentació, a la salut, a l’educació, a l’habitatge, a la feina, a uns ingressos mínims, a la mobilitat i a la participació”.
Des d’aquesta plataforma també consideren que fan falta “canvis estructurals i un compromís ferm dels poders públics per lluitar contra les causes de la pobresa i les desigualtats”. Uns canvis que haurien de passar, segons l’entitat, per implementar “un sistema fiscal progressiu, just i solidari, construït sobre els principis de la redistribució i l’equitat”.
