Amb el rerefons d’una Diada multitudinària, i a pocs dies de les eleccions plebiscitàries, els partits filen prim per tal de no només mobilitzar el seu vot tradicional, sinó també esgarrapar suports a zones estratègiques d’arreu del país. Una d’elles és el Baix Llobregat, part del mític cinturó roig –que ja no ho és tant–, una comarca que viu aquests dies de campanya amb sentiments oposats.
De trajectòria obrera i de vot tradicionalment no nacionalista, sobretot al sud –on més gent hi viu–, el Baix ha esdevingut un terreny en disputa per als partits, que han desembarcat amb els seus líders a les principals ciutats. El primer gran acte que va acollir el Baix va ser un míting de Junts pel Sí a Castelldefels el 3 de setembre, on la candidatura sobiranista va posar èmfasi a criticar la situació econòmica actual contraposant-ho a les possibilitats que té Catalunya per esdevenir un “estat potent” dins de la Unió Europea.
Un discurs, el de l’economia, molt invocat pels independentistes durant la campanya a la comarca amb la voluntat de desvestir de contingut patriòtic i identitari el procés. Un clar exemple n’és l’amortització del número sis de la llista de JxS, Eduardo Reyes, omnipresent al Baix. Uns dies abans de l’acte a Castelldefels, Reyes va participar en una trobada a Esplugues, on va recordar que ell és cordovès però que vol trencar “amb els governs centrals que ens han arruïnat”.
Per la seva banda, la candidatura d’esquerres Catalunya sí que es Pot també ha posat tota la carn a la graella per assegurar-se el suport d’una comarca on formacions similars van obtenir grans resultats a les eleccions municipals. El seu cap de llista, Lluís Rabell, i líders de l’esquerra estatal com Alberto Garzón (IU) o Juan Carlos Monedero estan realitzant un autèntic tour per la comarca fent “pedagogia”, en paraules de Garzón, per captar el vot dels abstencionistes.
Monedero, per la seva banda, va remarcar a Viladecans que “hi ha gent que entén els catalans més enllà de l’Ebre” i va titllar el Tribunal Constitucional i el PP de “fàbrica d’independentistes”. Un PP que fa honor a aquesta denominació amb algunes de les declaracions del seu candidat, Xavier Garcia Albiol, assegurant que els sobiranistes “no volen” que els habitants de ciutats com l’Hospitalet o Cornellà votin el 27S, i apel·lant als orígens no catalans de molta part de la població de l’àrea metropolitana. Una zona, alhora, reivindicada pel candidat del PSC, Miquel Iceta, que la visitarà al llarg d’aquesta setmana de la mà del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.
Una Diada multitudinària
L’independentisme va tornar a deixar clar a la Meridiana de Barcelona que, si el procés sobiranista només depengués de la mobilització popular, el seu èxit estaria més que assegurat. Un total d’1,4 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, van omplir una Via Lliure que, igual que en les mobilitzacions dels darrers anys, va servir per demostrar que l’independentisme català és segurament l’únic moviment polític del món capaç de treure tanta gent al carrer.
A mesura que el rellotge s’anava apropant a les 17:14h, l’hora marcada per a l’inici de la mobilització, la Meridiana es va anar omplint de gent desplaçada d’arreu del país. Cotxes, autocars i trens havien anat arribant al llarg del dia a la capital catalana. A l’hora de començar, les imatges aèries ja permetien veure una Meridiana totalment plena dels colors que formaven els 10 blocs amb els punters que la gent havia de dur.
A les 17:14h la Via Lliure va arrencar des de l’alçada del carrer Roselló i Porcel quan un punter gegant arrossegat per diferents esportistes es va començar a moure per un passadís central direcció al Parc de la Ciutadella. Al seu pas, la gent mostrava les seves cartolines i tot seguit ocupava el passadís habilitat pel punter, cosa que creava un efecte cremallera.
A mesura que el punter anava avançant es feia palès l’ambient festiu i reivindicatiu que va envoltar tota la jornada. Al mateix temps es podien apreciar estelades onejant i la presència de diferents colles castelleres que van animar un dia històric.
