Capacitats contra el virus: el cas de la Fundació Finestrelles

La pandèmia provocada pel coronavirus ha suposat un gran trasbals per a tothom. D’un dia per l’altre, tots hem hagut d’aprendre a anar amb mascareta a tot arreu, a teletreballar o a no poder sortir de casa durant setmanes per evitar els contagis. Això és el mateix que han hagut d’aprendre els usuaris i les usuàries de la Fundació Finestrelles, un centre d’Esplugues que fa més de quatre dècades que es dedica a ajudar persones amb discapacitat intel·lectual.

La gerent del centre, Marisa Sánchez, explica a Línia Tres que “el confinament ha estat un cop dur” per a les persones que viuen a la residència de la fundació, ja que “els agrada sortir”. Però, a la vegada, reconeix que “són molt adaptables” i que ja “han entès millor que nosaltres” tots els canvis que suposa viure en una situació de pandèmia.

ENYORANT LES VISITES
Des de l’inici del confinament, els professionals de la Fundació Finestrelles han treballat perquè el dia a dia per als residents “fos el més similar possible” a la seva rutina habitual. De fet, els monitors van muntar un bar perquè així les persones que viuen al centre no trobessin a faltar les sortides que acostumen a fer.

Una altra de les coses que també han enyorat molt han estat les visites. Sánchez explica que és “el que més han trobat a faltar” i afegeix que les videotrucades no són la millor solució per a les persones amb discapacitat intel·lectual. La gerent del centre diu que per a ells és més difícil comprendre com funcionen.

“Els protocols han oblidat les persones amb discapacitat intel·lectual”, lamenten

La comunicació és un altre dels elements que s’ha complicat amb la Covid, ja que aquest col·lectiu és molt expressiu i necessita veure la cara de la persona amb qui parla per comprendre les expressions. Per això, la mascareta s’ha convertit en una altra barrera que cal superar.

MAL CLASSIFICATS
En aquest sentit, Marisa Sánchez denuncia que, en un primer moment, les autoritats van col·locar la Fundació Finestrelles i la resta de centres que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual al mateix sac que les residències de gent gran.

Sánchez considera que això és injust, ja que ells no treballen amb persones de la tercera edat, sinó amb adults que, en la majoria de casos, no tenen problemes de salut i, per tant, no són més de risc que qualsevol altre adult que ha pogut continuar anant a treballar o a fer altres activitats al carrer. Per això considera que “el sector ha estat molt oblidat pels protocols”.

Ara, el sector ja està treballant amb l’administració per fer canvis als protocols i que aquests, més enllà de contemplar les necessitats sanitàries, també tinguin una visió més social.

PATIMENT I ADAPTACIÓ
A més de la residència, la Fundació Finestrelles també té un taller ocupacional, però aquest és un dels serveis que la pandèmia va obligar a clausurar el 16 de març i que no va poder reobrir fins a mitjans de juliol. La gerent del centre diu que aquests usuaris són els que més han patit el confinament perquè han estat sols a casa i les famílies no tenen les mateixes eines per treballar amb ells.

Sánchez reconeix que si han d’estar així fins que arribi la vacuna, patiran, però no es resigna. “És l’època que ens ha tocat viure i ens adaptarem”, conclou la gerent del centre.