Xerrada sobre la història de la Pare Miquel. Foto: X (@alarconmarta1)
“El principal interès de Natalia Hernández era millorar Esplugues i donar-li la cultura que havia de tenir”. Així descriu Anna Maria Marco, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues (GEE), la primera bibliotecària que va tenir la biblioteca Pare Miquel, que enguany celebra el seu 75è aniversari. Per commemorar aquesta efemèride, el 2 de novembre es va celebrar una xerrada al Casal de Cultura Robert Brillas, que va comptar amb la participació de Marco i de Narcís Fluvià, l’actual director de l’equipament, que parla amb Línia Tres sobre la petjada que la senyoreta Natalia va deixar a la ciutat.
No debades, Fluvià destaca que quan va aterrar a l’equipament, ara fa 20 anys, els usuaris de més edat encara parlaven “amb sentiment” de la primera bibliotecària que va tenir aquella biblioteca, que va començar a caminar en un llunyà 1948.
La gènesi de la biblioteca
En aquells anys de postguerra Esplugues era un municipi petit que no tenia una biblioteca. Va ser a partir del 1945 quan un dels regidors de l’Ajuntament, Joan Vallbona, va posar en marxa una biblioteca privada amb servei de préstec a tres pessetes, amb l’objectiu de “donar accés a la cultura a totes les classes socials del poble”, explica Marco. Tres anys més tard, Vallbona va aconseguir que la Diputació aprovés el seu projecte i li atorgués el títol de biblioteca popular, cosa que els permetia accedir a una bibliotecària. Aquest càrrec seria per a la Natalia Hernández, una noia de Barcelona que havia estudiat a l’escola de biblioteconomia de la capital catalana, la segona que es va crear al món després de la dels EUA, tal com reivindica Fluvià, gràcies a l’impuls de la cultura que la Mancomunitat havia practicat durant la dècada dels anys 10 i 20 del segle XX.
La senyoreta Natalia, que era com la coneixien a Esplugues, va entomar amb “voluntat i molta tenacitat”, descriu Marco, l’encàrrec de consolidar una biblioteca que havia estat instal·lada a la planta baixa de l’actual Ajuntament. El 1976 l’equipament es traslladaria a un edifici del barri de la Plana i, el 1999, al seu actual emplaçament.
Durant la xerrada del 2 de novembre al Robert Brillas, diversos testimonis van demanar la paraula per dir paraules d’elogi de la senyoreta Natalia i de la seva ajudant, Leonor Castillo, la filla de la qual, present a l’acte, va dir que la bibliotecària “va fer cultura en majúscules”.
Les dues bibliotecàries es van jubilar pels volts dels anys 80, no sense un merescut homenatge al qual van assistir representants de la Diputació. Fins i tot, la senyoreta Natalia va obtenir la Medalla d’Or de la ciutat el 1973. I és que l’activitat de la bibliotecària no es limitava al préstec de llibre i anava molt més enllà. “La biblioteca va ser un motor cultural”, remarca Fluvià. L’hora del conte per als infants, concursos de pessebres, de fotografia, recitals de poesia, conferències i, fins i tot, els primers cursos de català del municipi, en ple franquisme, consten al full de servei de la senyoreta Natalia. “Tot això ens dona a entendre la seva visió de servei al poble”, destaca Marco.
Un empremta que roman en el record d’aquells que la van tractar i en l’alt xiprer que va plantar al darrere del consistori, símbol de la seva talla cultural.
