El camí cap a l’1-O s’escurça. Queda menys d’un mes perquè els catalans siguin cridats a les urnes per dir si volen que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república. Després de les vacances arriba l’etapa de l’acceleració final.
Aquesta acceleració va viure els dies 6 i 7 de setembre dos episodis clau, els de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La primera es va aprovar el dia 6 en una jornada maratoniana i caracteritzada per l’alta tensió que es va viure al Parlament. L’endemà, amb la tensió una mica més rebaixada, Junts pel Sí i la CUP van demanar una alteració en l’ordre del dia per incloure-hi l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, una de les tres normes anomenades de ‘desconnexió’. Va ser la resposta d’aquestes dues formacions a l’anunci de la Fiscalia de querellar-se contra tot el Govern i la Mesa del Parlament.
La llei de transitorietat, però, va quedar suspesa cautelarment el 12 de setembre després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma, concebuda per entrar en vigor en cas que el ‘Sí’ guanyi el referèndum.
RETIRADA D’URNES?
En aquest escenari, que l’1-O estigui a tocar no vol dir que la votació estigui més a prop de celebrar-se. De fet, el 12 de setembre la Fiscalia també va convocar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per comunicar-li l’ordre del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, d’intervenir per impedir el referèndum i així evitar “la consumació dels delictes”. L’advertiment a Trapero va provocar que el portaveu del Govern, Jordi Turull, afirmés que la prioritat policial no ha de ser requisar urnes sinó “perseguir terroristes i evitar atemptats”. D’altra banda, el mateix Turull va confirmar que el Govern de la Generalitat en ple ja ha rebut la notificació de la querella per la tramitació de la llei del referèndum i la convocatòria de l’1-O. Això implica que els membres de l’executiu català ja són coneixedors del fet que tirar endavant el referèndum els pot suposar responsabilitats penals i, fins i tot, penes de presó.
Tot plegat va arribar després que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, afirmés el 4 de setembre a la Cadena Ser que l’executiu que presideix Mariano Rajoy actuarà amb “proporcionalitat” i “fermesa” per impedir que els catalans votin durant l’1 d’octubre. “No diré al senyor Puigdemont què és el que faré per retirar-li les urnes”, va deixar anar la vicepresidenta espanyola, que no es va aturar aquí i va recordar al president de la Generalitat que la seva suspensió també es contempla, ja que això “està previst a les lleis”.
Després de les paraules de Sáenz de Santamaría, el 5 de setembre van ser els caps dels fiscals i dels jutges els que es van comprometre a defensar “la unitat d’Espanya”. En l’obertura de l’any judicial, José Manuel Maza, fiscal general de l’Estat, va prometre que perseguirà la “desraó independentista”. Al seu torn, el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va dir que garantirà la continuïtat de la “pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”.
Un sol crit: “Votarem!”
Al calendari de mobilitzacions fins a l’1-o hi havia una data marcada, l’11 de setembre. Les expectatives es van complir i la Diada va tornar a servir perquè l’independentisme demostrés, un any més, la seva capacitat de mobilització. Un milió de persones van omplir el centre de Barcelona per reivindicar, de forma pacífica i festiva, el seu dret a votar el pròxim 1 d’octubre en una jornada on el crit més escoltat va ser el de “Votarem!”.
La jornada, com és habitual en les manifestacions convocades per l’ANC, va tenir com acte central una performance. Enguany, com marca el ritual, a les 17:14h quatre lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau van sortir de cada extrem de la creu formada entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’aquests dos carrers. A mesura que les pancartes anaven avançant la gent s’havia d’anar posant la samarreta d’aquesta edició, tot i que molts ja la duien des de feia estona.
A banda de la performance, la jornada va servir per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va assegurar que “l’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”. Les paraules de Sànchez i Cuixart van arribar després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el seu suport al referèndum.
