Fotos: Eduardo Corria

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ens rep en un octubre convuls. El també conseller d’Economia i Hisenda i mà dreta d’Oriol Junqueras a ERC afronta amb aparent tranquil·litat l’intens calendari polític que té per davant. Assegut al mateix despatx que ocupava Junqueras –on ha introduït alguns canvis en la decoració–, Aragonès se sent còmode parlant dels grans temes que afecten el territori metropolità. De seguida recorda el seu passat polític al Maresme i s’obre a tractar qüestions que escapen del seu dia a dia mediàtic.

L’àrea metropolitana és un territori complicat per a l’independentisme, tot i que els resultats d’ERC dels últims anys han anat a més. S’ha d’assumir que per fer més forat en aquesta zona calen anys de feina i que la majoria social per a la independència va per llarg?
A la part del país on es concentra la major part de la població, l’àrea metropolitana, l’independentisme hi ha de ser present i ha de ser majoritari. Els bons resultats d’Esquerra certifiquen que anem pel bon camí. Nosaltres no volem un país independent per canviar de bandera o pel que posa al DNI, sinó per donar més drets i oportunitats a tothom per aconseguir més llibertat col·lectiva. Si fos per mi, la independència ja la tindríem des de fa 20 anys, però cal anar aconseguint consensos socials i nosaltres treballem perquè arribin com més aviat millor.

Els progressos es van fent, però no al ritme que algun sector de l’independentisme voldria. Potser s’ha de deixar clar que requereixen més temps.
El debat que ha de fer l’independentisme no ha de girar entorn de què ens agradaria que passés, sinó de què hem de fer perquè passi el que volem. I el que hem de fer és seguir plantejant l’independentisme com un projecte obert. ERC ho fa i per això hem estat segona força a l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs o Cornellà, per exemple.

Precisament els alcaldes i alcaldesses d’aquestes ciutats que cita s’han queixat durant els últims anys que el procés ha afectat la gestió del dia a dia dels seus ajuntaments. Entén que hi hagi aquest malestar?
Crec que hem d’anar als fets. I els fets són que, d’ençà que hi ha consellers d’Economia d’ERC, el deute de la Generalitat amb els ajuntaments s’ha reduït un 94%. Hem obert estacions de metro, estem recuperant la inversió de la Línia L9, recuperarem el cofinançament de les escoles bressol… Qui genera inestabilitat és l’Estat amb la seva pròrroga pressupostària, que finança un 30% dels ingressos municipals. El PSOE tenia en safata un resultat electoral per fer un govern de progrés reconciliat amb una majoria de Catalunya, però ha tornat a convocar eleccions. En aquest sentit, la irresponsabilitat de Pedro Sánchez és absoluta.

“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”

Per tant, tornant al paper de la Generalitat, creu que la gestió dels últims anys a l’àrea metropolitana ha estat bona.
Tot es pot millorar, i voldríem tenir tots els recursos d’un Estat per fer-ho millor. Hem sortit d’una crisi econòmica amb una situació de precarietat per a una part molt important de la població. Quan proposem un salari mínim de referència català, per exemple, és perquè el de l’Estat espanyol no ens serveix.

Últimament, a l’àrea metropolitana i també al Parlament, hem vist protestes contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, la Llei Aragonès. Hi ha entitats que denuncien que privatitzarà serveis públics. Sembla que de moment no està aconseguint el consens necessari per tirar-la endavant.
Necessitem una llei que pari els peus als oligopolis, perquè actualment les filials de l’ÍBEX-35 van a rebentar preus i se’ns estan posant a gestionar menjadors escolars, ludoteques… Serveis que des del tercer sector s’havien gestionat els darrers anys. Necessitem que els ajuntaments puguin introduir altres criteris en la contractació pública. Si aquesta llei no s’aprova, empreses com ACS, que s’han especialitzat en contractació pública, ens les trobarem fins i tot al llit. Crec que les crítiques no estan fonamentades i no aprovar-la seria un error.

I com s’explica l’oposició que ha generat, per tant?
Crec que hi ha un prejudici ideològic i no hi ha hagut una lectura del contingut de la llei. Cap grup va presentar una esmena a la totalitat de rebuig a aquesta proposta quan la vam entrar al Parlament. La CUP la critica però no ha presentat cap esmena. La llei no privatitza, protegeix.

“La sentència és una venjança”

La sentència és una venjança, una injustícia. Votar no és delicte. Els han condemnat a més de 99 anys de presó. Ens han sentenciat també a tots nosaltres. Avui [dilluns 14 d’octubre] la democràcia a l’Estat espanyol ha mort. Com diu la Carme Forcadell, cuidem-nos. Convertim la ràbia en fermesa, convicció i serenitat.

Paraules d’Aragonès a Twitter poc després de conèixer-se la sentència del Procés

Parlem del Baix Llobregat. A la zona del Delta hi ha una forta oposició política i veïnal al creixement del trànsit d’avions a l’aeroport del Prat. Creu que s’està arribant al límit? I, en tot cas, hi ha alguna alternativa?
L’alternativa és entendre que l’aeroport de Barcelona no és només l’aeroport del Prat, sinó la xarxa d’aeroports de Catalunya. En aquest sentit, la qüestió no s’ha d’encarar pensant només en el Prat, sinó tenint clar que tant Girona com Reus, en termes de gestió aeroportuària, poden actuar com les noves pistes de l’aeroport del Prat. Nosaltres entenem que aquest és el camí. De moment no hi ha una proposta concreta damunt la taula respecte de noves pistes. La nostra proposta és millorar les comunicacions amb els altres dos aeroports que tenim per reforçar el del Prat. En altres paraules, Girona pot ser la quarta pista del Prat.

Per tant, admet que el Prat està arribant al límit.
Totes les infraestructures tenen un límit. L’aeroport del Prat està molt a prop de la capital, cosa que té uns avantatges evidents, però alhora comporta que el creixement no pot ser infinit.

L’aeroport també és un dels grans focus de contaminació a l’àrea metropolitana. Un altre és el trànsit rodat. Ara s’impulsarà la Zona de Baixes Emissions, però les entitats demanen mesures més dràstiques, com ara un peatge. S’està sent prou valent per revertir la crisi climàtica?
De fet, davant la crisi climàtica, el Parlament va aprovar una llei del canvi climàtic que va ser impugnada pel govern del PP al Tribunal Constitucional. I el govern del PSOE, el del mateix Pedro Sánchez que se’n va a la cimera del clima de l’ONU a donar lliçons a tot el món, ha mantingut aquest recurs que ha acabat anul·lant alguns articles importants. Amb tot, en aquest àmbit hi ha una hipocresia del PSOE. La mateixa hipocresia que significa mantenir una execució de les inversions a la xarxa de transport públic que fa que un de cada tres euros pressupostats no es gasti. Del 2015 al 2018, les inversions de l’Estat a Catalunya, que fonamentalment són a Rodalies, no s’acaben executant.

Hi ha decisions que es poden impulsar malgrat aquest escenari que descriu.
Però no serviria de res posar barreres al trànsit rodat si no tenim una bona alternativa de transport públic. Perquè aleshores qui acabaria pagant el preu en termes socials i econòmics del canvi climàtic seria la gent treballadora i els autònoms que es desplacen cada dia. Per tant, necessitem mesures per reduir el nombre de cotxes, però…

… Mesures que s’han d’aplicar amb urgència.
Sí, però tenim unes infraestructures ferroviàries que s’han d’actualitzar. I hem d’exigir-ho a qui n’és responsable. A qui ho pressuposta i no ho executa, que és l’Estat.

Al Baix Llobregat Nord hi ha debat sobre la possible creació d’una comarca independent. Ho veuria amb bons ulls vostè?
El primer que hem de fer és preguntar-ho al territori, com hem fet en altres casos, com el del Moianès, per exemple. En primer lloc hem de saber si hi ha una majoria àmplia i un consens a la zona a favor de crear una nova comarca i, si hi és, nosaltres haurem d’atendre la petició. En tot cas, crec que més enllà de l’estructura i de si tenim un consell comarcal o dos, el que és important és l’articulació territorial. I en aquest sentit cal millorar les infraestructures de transport públic i la connexió del Baix Llobregat Nord amb altres parts del país, com per exemple amb el Bages, així com impulsar equipaments com el centre de formació en automoció de Martorell, el qual hem desbloquejat després de molts anys.

Sí, però després d’un ultimàtum important per part de l’Ajuntament de Martorell.
En tot cas, després de posar d’acord actors molt diferents. Tenim la sort de tenir un excel·lent conseller de Treball, Chakir El Homrani, que és capaç de negociar molt i de posar d’acord actors amb interessos legítims, però molt diferents. Per tant, hem aconseguit desbloquejar aquesta situació.

L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, no ho explica ben bé així. De fet, remarca la pressió de l’Ajuntament per aconseguir desencallar el projecte i ironitza que, després, alguns van venir a penjar-se la medalla.
Cadascú té la seva opinió i jo la respecto. Personalment em remeto als fets: això s’ha desbloquejat. No és un problema de medalles. Si cal, ja en farem més i les repartirem per a tothom. No tenim absolutament cap problema amb això.

El Baix Llobregat és una comarca molt heterogènia, però en els darrers temps ha compartit una lluita comuna: la de la crisi econòmica. A Cornellà, per exemple, l’alcalde Balmón ens deia que els ajuntaments s’han sentit “molt sols” a l’hora de fer-hi front.
Bé, nosaltres hem estat al costat de tots i cada un dels ciutadans del país. Ara bé, si gestionéssim tots els recursos que generen els treballadors de Catalunya des de la Generalitat, probablement hauríem pogut fer més.

“El reforç de l’atenció primària ha de descongestionar el Broggi”

A l’Hospitalet de Llobregat, molts veïns han de desplaçar-se a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, el qual té les urgències al límit, perquè el centre de la Creu Roja ha quedat obsolet. El president Torra va dir, durant una visita a la ciutat, que el Govern “ha tret del congelador” el projecte del nou Hospital General de l’Hospitalet. És viable?
Estem estudiant com passar d’aquest hospital de la Creu Roja a l’Hospital General de l’Hospitalet i fer-ho en el termini més breu possible. En aquests moments això està en fase d’estudi. Pel que fa a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, és cert que un dels seus punts més intensius són les urgències. Atén un volum de població molt important, fonamentalment del centre del Baix Llobregat i també de l’Hospitalet. En aquest sentit, amb l’ampliació de l’Hospital de Viladecans ja hi haurà tota una part de la comarca que estarà més atesa. Però, a banda d’això, en el cas del Moisès Broggi hi ha una part del problema que es pot resoldre amb un reforç de l’atenció primària. Per tant, el pla d’actuació de reforç en l’àmbit de l’atenció primària ha de servir també per descongestionar les urgències del Moisès Broggi, especialment pel que fa a les puntes de feina en determinades èpoques de l’any. Amb tot, primer hem de reforçar els altres hospitals de la zona, després l’atenció primària i finalment modernitzar algunes infraestructures, com el cas de l’Hospital General de l’Hospitalet.

És prioritari?
Evidentment. Repeteixo el que els deia: en aquests moments estem estudiant com poder-ho avançar el més ràpid possible. Ara el que cal fer és concretar-ho.