Josep Lluís Gil, director de la revista ‘La Vall de Verç’. Foto: Isaac Santana
Josep Lluís Gil (Barcelona, 1955) és el director de La Vall de Verç, una publicació de Sant Just que acaba de complir 45 anys. Primer com a col·laborador des dels inicis de la revista i ara com a director, la jubilació l’ha dut a posar-se al capdavant. Gil explica Línia Tres com ha estat el que ell defineix com “una tornada als orígens”.
D’on et ve, l’interès pel món del periodisme i els mitjans de comunicació?
M’agradava escriure i la motivació inicial va ser aquesta, però abans de fer-ho vaig ajudar a posar ordre amb les finances i tot el que hi està relacionat. Aleshores les coses es feien així, a través de voluntat, i després d’un temps tot va estar més consolidat i jo vaig començar a escriure. Formació en periodisme no en tinc, però vocació, tota!
Esteu celebrant els 45 anys de ‘La Vall de Verç’, com hi arribeu?
Amb molts esforços, perquè tenir una publicació d’àmbit local amb pocs subscriptors i pocs ajuts ho fa tot molt complicat. Hem passat per èpoques de tota mena i el mèrit és haver arribat fins aquí. L’època en què vam néixer, l’any 1979, van aparèixer moltes publicacions, sobretot a la comarca del Baix Llobregat, però n’hi ha que no van subsistir. El camí no ha estat gens fàcil.
Tot i que la revista compleix 45 anys, tu n’ets el primer director. Com és, això?
La revista abans era més autogestionada, tots fèiem de tot i ens repartíem les feines, però amb el temps això va ser més difícil i vam haver de comptar amb persones que s’encarregaven de les tasques administratives.
“La vocació és fer un ‘hub’ informatiu que abasti una part audiovisual”
No existia la figura de director, però sí que hi havia una persona responsable de la publicació. Ser-ne el director suposa que ara hi ha algú que pren decisions.
‘La Vall de Verç’ neix a l’inici de la democràcia, deixant enrere la dictadura. Quin és el secret per no ser una d’aquelles publicacions que van quedar pel camí?
No sabria dir-te quin és el secret, però segur que n’hi ha algun [riu]. Ha estat una qüestió de perseverança, d’haver tingut la sort que en els 15 primers anys moltes persones de qualitat i compromeses, cap d’elles periodistes, van tenir clar que havia d’haver-hi un mitjà d’expressió popular.
Com ha anat evolucionant la revista fins al 2024?
Els inicis van ser amb més entusiasme que encerts, volent parlar de temes del poble, però el rigor periodístic era millorable. La revista es feia a màquina, era molt artesanal i una mica kitsch, i a mesura que la tecnologia va anar evolucionant nosaltres ens hi vam adaptar i hi vam donar una presència més periodística.
Esteu lligats a l’Ateneu de Sant Just, com és aquesta relació?
La relació és bona, però s’ha de dir que abans ja hi havia hagut uns intents de tirar endavant una revista. Després d’aquests intents, i en desvincular el nom de la publicació de l’entitat i donar-hi una vinculació amb el territori, a través de La Vall de Verç, es va facilitar la independència i la no intromissió. Així, després de dos intents fracassats, vam arribar als 45 anys de vida, que ara celebrem.
Com són les vendes de la revista?
Són molt testimonials. Fem tiratges de 530 exemplars, i el que més ens aporta són les subscripcions. Però, tot i això, han crescut les vendes.
De fet, en els dos darrers anys ha crescut en un 57% el nombre de nous subscriptors. Com ho heu aconseguit?
Penso que és causat per dos motius. Un, perquè es va posar ordre en la revista i la seva estructura interna, i es va posar èmfasi a fer articles de més qualitat i reduir la llargada d’altres més superflus. I, per altra, hem fet accions per fer-nos valdre i continuar sent el mitjà de comunicació del poble. Tot plegat ha portat a fer créixer l’interès per ser subscriptor de la revista.
Com heu sortejat l’augment del preu del paper?
No ens ha afectat massa, gràcies, en part, a la col·laboració dels nostres subministradors i impressors, que van fer esforços per contenir al màxim les despeses, sent conscients de la nostra realitat com a publicació. L’augment del preu del paper el vam poder assumir perquè nosaltres no fem grans tiratges i no va tenir tanta incidència.
Com feu conviure l’edició en paper i l’edició digital de la revista?
Fa un any que vam començar l’edició digital, però vam tenir dificultats per fer-ho i estem a mitges. Nosaltres som tossudament partidaris de mantenir la revista en paper, perquè té acceptació, però entenem que hem de conviure amb l’edició digital. A la pràctica, les notícies del dia a dia aniran a la versió digital i els articles de més transcendència aniran al paper.
Per acabar, quins reptes us plantegeu a curt termini?
Volem incidir en les entitats culturals. Estem en tractes amb l’Ateneu per vehicular actes que es puguin enregistrar a través de nosaltres per donar-hi difusió. La vocació és fer un hub informatiu que abasti una part audiovisual.
