La cua per accedir a la Fàbrica durant les jornades de portes obertes. Foto: Ajuntament
Ricardo Bofill va estudiar arquitectura perquè les obres “transcendeixen el temps de la vida d’un mateix”. Així ho va explicar el dia que la Universitat Politècnica (UPC) va investir-lo doctor honoris causa, a l’octubre. I, certament, el seu llegat ha deixat empremta a Sant Just. Ja no només perquè ha posat el nom del municipi en el mapa de l’arquitectura i la innovació, sinó també pels edificis que hi deixa.
La seva casa i taller, coneguda com la Fàbrica, és un exemple paradigmàtic de reaprofitament i reconversió del passat industrial decadent. El 1973, Bofill va trobar aquesta fàbrica de ciment abandonada, ubicada als afores de Sant Just, i la va convertir en un espai diàfan, funcional i ple de verd. L’alcalde, Joan Basagañas, remarca que la conversió de la Fàbrica va permetre “estirar” la ciutat cap a la carretera, cap a una zona abandonada que es va poder desenvolupar de manera “modèlica”. “Bofill va ser un motor de canvi d’aquella zona”, afegeix el batlle.
L’adeu de Sant Just
Precisament aquest espai va estar obert els dies 26 i 27 de gener per a tots els veïns i visitants que volguessin donar l’últim adeu a l’arquitecte. Les cues a l’entrada, que en alguns moments van arribar al Walden 7 –l’altra gran obra seva a Sant Just–, donen testimoni de la influència de Bofill al municipi. “El meu pare volia que el poguessin acomiadar des del taxista fins al milionari”, va expressar Ricardo Bofill júnior a Vanity Fair.
Català universal
Durant els dos dies d’homenatge, més de 9.000 persones van apropar-se una mica més a la figura de l’arquitecte i a tot allò que l’inspirava: des de la música africana fins a la seva família. Una d’aquestes persones va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va assegurar que si hi ha un ciutadà que pot rebre el títol de català universal, “aquest és sense cap mena de dubte Ricardo Bofill i Leví”.
Per tot plegat, l’Ajuntament ha anunciat que Sant Just tindrà un carrer amb el nom del seu il·lustre veí. La proposta serà abordada a la reunió de la Comissió del Nomenclàtor que ha de tenir lloc aquest mes.
El Walden 7, d’utopia futurista a emblema de Sant Just
Foto: Walden 7
Va ser concebut com una resposta als problemes que plantejaven les ciutats del segle XX. El Walden 7 va ser el fruit del treball d’un grup interdisciplinari d’enginyers i arquitectes, però també de psicòlegs, sociòlegs, poetes i filòsofs. Una utopia centrada en la comoditat i en la promoció de la col·lectivitat.
La germana de Ricardo Bofill i presidenta de la comunitat del Walden 7, Anna Bofill, va explicar en un reportatge a Vogue que l’objectiu del projecte –en el qual ella va participar de manera activa– era crear l’ambient idoni per desenvolupar la vida en comunitat. Una barreja d’intimitat i zones comunes per a activitats culturals i negocis diversos que, malgrat les dificultats, durant anys va funcionar com una ciutat a l’interior d’una altra ciutat i que ara és tot un emblema de Sant Just.
L’edifici està inspirat en el llibre de B. F. Skinner, Walden 2, que tracta de com l’entorn en el qual vivim influeix en la psicologia de les persones. Tota una declaració d’intencions per a un projecte en el qual es va experimentar amb les comunitats del futur amb la intenció d’estimular la vida social en el seu interior. Una utopia que amb el temps s’ha quedat a mig gas. I és que fins a la seva rehabilitació el 1993 va córrer el risc de ser enderrocat per defectes en la construcció.
Sigui com sigui, el Walden 7 continua sent una icona de Sant Just. “És l’edifici més conegut de la ciutat i un aparador al món”, recorda l’alcalde, Joan Basagañas.
