Les quatre homenatjades durant l’acte. Foto: Ajuntament de Sant Joan Despí
Antonia, Alicia, Clara i Maribel. Quatre noms de quatre dones de Sant Joan Despí protagonistes d’històries de vida paral·leles, anònimes, però alhora conegudes per tothom. El passat 1 de març van ser homenatjades al Centre Cívic de les Planes en un senzill i emotiu acte organitzat per l’Associació de Veïns de les Planes, en el marc de la commemoració del 8 de març, dia de la dona treballadora.
“Totes ens podem sentir reflectides en les seves vivències”, va assenyalar l’alcaldessa, Belén García, que va assistir a l’acte. Per la seva banda, el president de l’associació de veïns, Daniel Frías, va reconèixer que aquest homenatge –que enguany celebra la seva segona edició– els omple “d’emoció”. “És un reconeixement a la feina de persones que han fet que el barri i la ciutat siguin el que són”, va destacar.
Dos dies i mig de viatge
L’acte va consistir en la lectura de quatre textos biogràfics de les protagonistes. Va tocar començar a l’Antonia Hens, natural d’Ochavillo del Río, província de Còrdova, que, com el milió restant d’andalusos que van deixar casa seva buscant un futur millor, va aterrar a Catalunya. La Manuela va ser l’encarregada de llegir les vivències de l’Antonia, com ara el dur viatge en tren, en el famós Sevillano, que els va portar a Barcelona. “Van ser dos dies i mig de viatge amb una maleta de cartró, arribant xops a l’estació de França”, va rememorar. Després d’un pas pel barri de la Florida de l’Hospitalet, l’Antonia i el seu marit, l’Enrique, van instal·lar-se a les Planes, on van regentar el bar que hi havia al local on ara hi ha l’associació de veïns. “Al barri estic en família”, va afegir l’Antonia, un cop llegida la seva biografia. La protagonista va voler finalitzar la seva intervenció amb un consell per al jovent: “Si no es lluita, no s’aconsegueix res”.
De fet, el paper de la dona al moviment veïnal és determinant, malgrat que sovint no eren al capdavant de les reivindicacions. “Sempre hi han estat per fer possible l’associació de veïns”, va reivindicar l’alcaldessa, “tenint cura de la família mentre els homes eren al local”.
De Guayaquil a Sant Joan
A l’homenatge també es va reconèixer la trajectòria de l’Alicia María de la Torre, una dona equatoriana, de Guayaquil, que va arribar a la ciutat fa dues dècades per acompanyar la seva filla que ja hi vivia. Té 82 anys i ha tirat endavant ella sola amb tres fills. Una vida dura, tal com va afirmar, però, així i tot, es va mostrar “agraïda i satisfeta” d’haver pogut mantenir la seva família. El seu testimoni, a més, permet incloure en la crònica migratòria de la ciutat l’experiència de milers de veïns arribats de l’estranger que de vegades queden al marge del relat majoritari i institucionalitzat del migrant intrapeninsular.
La flor de la vida
Després de l’Alicia, va arribar el torn de la Clara García, també coneguda per regentar durant quatre dècades una famosa floristeria de la zona. L’acompanyaven al públic la seva filla i el seu net petit, que va deixar de jugar un cop va sentir que tocava parlar a la seva iaia. La Clara va néixer a Cornellà i durant dècades va omplir de flors els moments més importants de la vida dels seus veïns. “Les Planes és un barri fantàstic, ara no té res a veure amb com era”, va destacar l’homenatjada.
Comiat sentit
La Maribel Collado, que va llegir la seva intervenció, va tancar l’acte. El discurs d’aquesta infermera de professió, a més, va servir-li per acomiadar-se dels veïns als quals ha tractat durant dècades al CAP. Es jubila, i la Maribel no va perdre l’ocasió de dir que s’emporta “records entranyables de les Planes”. “Sou una població lluitadora i això també s’ha demostrat durant la pandèmia”, va expressar. També va aprofitar les seves paraules per fer apologia de la sanitat pública i va demanar més recursos per als professionals.
El seu torn de paraula va servir per posar el punt final a un acte emocionant. “Quan vaig arribar a les Planes, al cap de dos dies de passejar pel barri, per carrers encara sense asfaltar, vaig sentir que havia de ser aquí”, va recordar la Maribel, que no va voler tancar la seva intervenció sense fer una menció especial a les dones “fortes i intel·ligents” que s’ha trobat a Sant Joan Despí.
