Un moment del festival solidari, amb un espectacle de dansa dissenyat per la Loly. Foto cedida
La dansa és un patrimoni indestructible. Tant és així, que és capaç de sobreviure pandèmies, inflacions i successives crisis econòmiques. I continuar, fins i tot, amb més força. Aquest és el cas de Loly Peláez, un referent de la dansa espanyola que va fundar una escola de ball al barri de les Planes de Sant Joan Despí fa 37 anys i que enguany, a causa del daltabaix provocat per la inestabilitat econòmica i el descens dels alumnes, ha hagut d’abaixar la persiana. “Des de la covid he estat tres anys mirant si podia tirar endavant, però ha estat impossible”, relata a aquesta publicació la Loly, que remarca que el tancament de la seva escola va ser una decisió “molt meditada”.
Les notícies de la clausura del centre van córrer com la pólvora al barri. “No ens ho podíem creure”, reconeix Daniel Frías, president de l’Associació de Veïns de les Planes. La sensació era que gairebé quatre dècades de cultura se n’anaven en orris. I en moments com aquest, saber llegir la situació marca la diferència. És el que van fer des de l’associació de veïns, que es va bolcar en ajudar la Loly. “No volíem que marxés de les Planes”, afirma Frías, que destaca la vàlua professional i personal de la Loly. “Mai no ens ha dit que no quan li hem demanat alguna cosa”, diu. I és que aquesta ballarina professional i professora ha organitzat desenes d’espectacles de dansa per encàrrec de l’Ajuntament i altres entitats.
Dit i fet. Des de l’entitat veïnal van intentar trobar un local amb un lloguer inferior, però la decisió estava presa. La Loly abaixava la persiana. Així i tot, la junta de l’associació va revisar els estatuts i va proposar a la Loly que treballés a través de l’entitat, fent classes com una activitat d’interès cultural. Només faltava el local, ja que el de l’associació de veïns no complia els requisits. Aquí és on va entrar el consistori, que va cedir-los un espai del centre cívic del barri, on fa dues hores de classe un dia a la setmana.
Un nou actor entra en joc
Però, com hem dit, el barri anava ple amb les notícies de l’adeu de l’escola Loly Peláez. I en paral·lel, l’associació Balldespí, que s’encarrega de promoure la dansa a la ciutat, va contactar amb la ballarina per oferir-li l’oportunitat de fer classes a les seves instal·lacions, ubicades al Centre. “L’important era que la trajectòria de la Loly no es perdés, perquè és un patrimoni de la ciutat”, comenta Fernando García, membre de la junta de Balldespí. En el local del passeig del Canal, la Loly té sis classes plenes d’alumnes cada setmana, bona part dels quals provenen de la seva escola. “Molta gent ha vingut a Balldespí atreta per la Loly, estem encantats”, celebra García, que destaca que la ballarina cobreix algunes especialitats, com la dansa estilitzada, que no impartien abans. “No trobo a faltar l’escola, perquè allò era un espai, i l’important era el que hi havia a dins”, se sincera la Loly.
“L’important era que la trajectòria de la Loly Peláez no es perdés: és patrimoni de la ciutat”
I és que la fidelitat a Loly Peláez a les Planes és a prova de bombes. Fins al punt que té generacions senceres de famílies que ballen amb ella. De fet, al festival solidari de l’associació de veïns de l’octubre avis, fills i nets van coincidir a sobre de l’escenari.
Foment de la dansa
Ara bé, aquesta professora de dansa també forma ballarins per preparar-los per als exàmens professionals. Aquells als quals ella es va haver d’enfrontar fa quatre dècades, a Madrid, perseguint un somni que l’acompanya des de la infantesa, que és ballar. “Jo ballo i soc capaç de viure mil vides dintre meu”, descriu la Loly. Una passió que ha traspassat a la seva filla, que forma part de la companyia de la ballarina María Pagés, premi Princesa d’Astúries de les Arts del 2022.
A més, la Loly és presidenta de l’Associació d’Ensenyaments de Dansa Espanyola a Catalunya (AEDEC), formada per professionals catalans d’aquesta disciplina que volen fer-ne difusió. En aquesta línia, està previst que el març celebrin un certamen al Teatre Rodoreda, amb la presència de figures de la dansa consagrades com Aida Gómez, Ángel Rojas, Elena Martín o Joel Vargas, entre altres.
Sigui com sigui, la Loly reconeix sentir-se amb molta força per continuar formant ballarins, que és la seva passió. “Hi havia un espai”, en referència a la seva escola, “que ja no hi era, i havia de treure-ho d’allà perquè vingués una altra cosa”, reflexiona la ballarina sobre tot el que li ha passat els últims mesos. Així i tot, Frías va recuperar el rètol de l’escola, de dos metres, que guarda amb zel al local de l’associació de veïns.
Per acabar, la Loly reclama més suport de les administracions per a la cultura. “Toca el més profund de l’ésser humà, i amb la situació que vivim ens estem quedant freds”, avisa.
