Els voluntaris passegen els usuaris per la ciutat. Foto: Astrid Cortez
La sensació quan et porten en un tricicle mentre el vent et toca la cara és molt plaent. En Carles Sánchez, voluntari i coordinador d’En Bici Sense Edat a Sant Just, insisteix perquè un servidor pugi al tricicle per experimentar-ho i poder posar-me en el lloc de la Conchita Herranz i l’Alicia Medina, de 101 i 83 anys, residents de la llar de Nostra Senyora de Lourdes que minuts abans han fet un volt pel municipi portades pel Carles i l’Àlex. “Quan m’ho van proposar els hi vaig dir que m’anotessin a totes les sortides”, confessa a Línia Tres la Conchita poc abans de sortir en tricicle. “Si per a algú que no té cap problema de mobilitat és un plaer, imagina’t què suposa per a persones amb problemes de mobilitat o que surtin poc”, reflexiona el Carles en acabar la passejada.
Aquesta iniciativa solidària va néixer el 2012 a Dinamarca, des d’on s’ha estès per tot el món. El 2016 va aterrar a Barcelona i Sant Sebastià, i des del 2019 funciona a Sant Just Desvern, on el projecte està força consolidat amb més de 80 voluntaris disposats a donar una mica del seu temps lliure per combatre la solitud no desitjada de la gent gran o garantir el seu dret de sentir el vent a la cara, el lema de l’associació. “Els voluntaris són molt amables i atents”, remarca l’Alicia, una dona d’origen cubà i pares espanyols que va treballar, entre altres, al Museu Nacional de les Belles Arts de l’Havana i que és molt xerraire. “No paro de parlar amb els voluntaris”, reconeix l’Alicia. De fet, aquest és un dels punts favorables d’aquesta iniciativa, tal com explica el Carles. “Nosaltres no traiem a passejar a ningú, fem un acompanyament amb el tricicle per passar una estona junts”, sosté el coordinador, que recorda la importància de mantenir una conversa. “Els avis tenen molt per explicar i n’aprens”, assegura. Sense anar més luny, un dels voluntaris de l’agrupació o capítol de Sant Just, el Sisco, està recollint les històries que narra la gent gran durant les passejades per agrupar-les en una publicació.
I d’històries en tenen, per explicar. Sense anar més lluny, l’Alicia recorda els seus orígens cubans, mentre que la Conchita, que va treballar d’infermera, ens explica que va haver d’exiliar-se a Amèrica després de la guerra civil. Això sí, totes dues reconeixen que trobaven a faltar tornar a anar en bicicleta, una activitat que feien de natural quan eren joves.
L’edat, però, no perdona. “A través d’aquesta activitat tornen a sentir que tenen un lloc a la societat”, confirma el Carles. Un cas similar és el de la Marta Bascuñana, que amb 81 anys, i també resident de la llar de Nostra Senyora de Lourdes, coincideix amb l’Alicia i la Conchita pel que fa a l’En Bici. “De petita m’agradava molt anar en bicicleta”, rememora. La Marta li toca pujar al tricicle l’endemà, i ja en té moltes ganes. “Quan hi vaig a sobre em poso a cantar”, diu, riallera.
Quan acabem de parlar amb la Marta, l’Alícia i la Conchita ja han tornat de la seva ruta amb el Carles i l’Àlex. Abans de sortir, però, el Josep Maria, de la residència, els ha fet una fotografia que ha anat a revelar perquè la tinguessin en tornar a Nostra Senyora de Lourdes. Hi tornen alegres, somrient i satisfetes, malgrat el mal temps i el vent enutjós. “L’entusiasme és la vida”, afirma l’Alicia entre les rialles de les companyes.
Nominats a un premi
En aquest sentit, el Carles recorda que està demostrat que activitats així són “terapèutiques”. I en el capítol de Sant Just en un any han arribat a fer 900 passejades, fet pel qual l’En Bici Sense Edat ha estat nominat als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que organitza el Centre d’Estudis Comarcals per 11è any i que se celebraran al Prat el 18 de novembre.
Es tracta d’un homenatge a una tasca de voluntariat que a Sant Just està sota el paraigua de Sant Just Solidari, l’ONG del municipi que va acollir la iniciativa quan va començar a córrer. “Els va encantar el projecte i van apostar per ell”, diu el Carles. És per aquesta raó que l’Ajuntament de Sant Just també hi va apostar i està compromès amb l’activitat. De fet, va comprar un tricicle i va cedir un petit aparcament municipal al costat de les Escoles, on guarden els tres tricicles que funcionen al municipi matí i tarda.
Ara per ara, la voluntat de la iniciativa és estendre’s per altres municipis. A la comarca ja han començat a rodar a Castelldefels; allà, l’Ajuntament els està donant suport fins que trobin una entitat que els faci d’aixopluc. També estan fent el mateix a Cornellà, on tant el consistori com la Fundació Dependents ja han mostrat interès a replicar el model a la ciutat més poblada de la comarca. Per la seva banda, des de l’Ajuntament d’Esplugues destaquen que l’activitat que van realitzar amb En Bici Sense Edat durant la setmana de la Mobilitat va ser “molt positiva per a totes les parts”. En aquella ocasió es va fer una passejada al matí i una altra a la tarda amb diferents usuaris de dues residències del municipi; en aquest sentit, l’Ajuntament estudia com continuar treballant aquest projecte d’una manera més estable. Tot plegat per continuar fent realitat petits gestos que canvien la vida de la gent.
