Una protesta veïnal a Collserola. Foto: Collserola Paisatge Viu
La manca de pluja, la pèrdua de l’activitat primària i el canvi climàtic són un còctel que amenaça, des de fa anys, els nostres boscos. A la metròpoli, les mirades se centren en la serra de Collserola, un parc envoltat de nou municipis que és al centre geogràfic i de totes les preocupacions de cara a la temporada d’incendis. Els experts estan preocupats, mentre que la ciutadania s’està organitzant per demanar a les administracions més recursos per protegir l’espai de les flames.
En aquest sentit, a mitjans d’abril la plataforma Collserola Paisatge Viu va convocar una protesta a Vallvidrera i la Floresta que va consistir en un tall de trànsit per conscienciar sobre la situació que s’hi viu. “Va ser un toc d’atenció important a les administracions”, relata a Línia Tres el president de la plataforma, Jaume Llansó, que avisa del perill d’incendis a Collserola. “Cal preparar el territori per fer-lo més resilient”, reclama Llansó, que recorda que el canvi climàtic està afectant de manera directa la serra. De fet, explica que si històricament a Collserola hi queien 600 llitres anuals de pluja, l’any 2022 només en van caure 269, mentre que des de principis d’any la xifra és de 70. “No ho deixem tot a la improvisació”, diu.
Els experts, de fet, ho tenen clar i avisen que la situació que vivim a Catalunya els últims anys fa que la campanya d’incendis gairebé duri tot l’any. Així ho va explicar Marc Castellnou, cap del Grup d’actuacions forestals (GRAF) dels bombers, en una entrevista recent al FAQS de TV3. “Amb el canvi climàtic, les campanyes són contínues i cada vegada més intenses”, va alertar.
Per la seva banda, Llansó reclama tenir una “visió global” del parc i que els municipis que el voregen facin les franges perimetrals alhora. En aquest sentit, tant des de Sant Just com des d’Esplugues hi dediquen esforços per mantenir-les.
Canvis en el paisatge
Tant Castellnou com Llansó coincideixen en opinar que els canvis en el paisatge forestal han contribuït a aquesta situació. El president de la plataforma, de fet, recorda que els anys 50 del segle passat el 20% del territori de Collserola era agrícola, cosa que produïa una “discontinuïtat” en el paisatge que actuava com a tallafoc. És el que se li diu el mosaic agroforestal, que com més variat és, millor per limitar l’impacte de les flames. Tanmateix, l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia a Collserola ha provocat que el bosc hagi crescut sense control, creant un continu de massa arbòria que ajuda a les flames a propagar-se.
Castellnou: “Amb el canvi climàtic, les campanyes d’incendis són contínues”
És més, aquest expert recomana adaptar els boscos al canvi climàtic. “Els boscos que tindrem demà no són els mateixos que tenim avui o que teníem ahir”, recorda el bomber, que assenyala que ara mateix els boscos “són paisatges falsament segurs”. Opinió similar a la de Llansó, que creu que els últims anys s’ha fet una “lectura errònia” de l’àmbit rural, ja que se sol considerar que com més verd, millor. “Hem de sacrificar una part per salvar el global”, proposa l’activista.
En aquesta línia es mouen idees com la que estan tirant endavant a Sant Just Desvern, que té mig terme municipal que pertany al parc. Just Fosalva, segon tinent d’alcaldia de Medi Ambient, explica a aquesta publicació que estan impulsant un projecte de foment de la ramaderia a Collserola. En concret, pretenen ubicar-hi un centre ramader amb 300 o 400 caps de bestiar que ajudin a netejar el sotabosc i mantenir així la muntanya. Una qüestió urbanística ha obligat a posposar la iniciativa fins al següent mandat, però la voluntat municipal és posar-lo en marxa durant el pròxim.
Més diners per al parc
Ara bé, preservar Collserola és cosa de tots, però sobretot depèn dels recursos que hi posi l’administració. Sobre aquesta qüestió, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han reclamat al Govern que dediqui més diners a protegir Collserola. Així ho han exigit la presidenta de l’ens i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el vicepresident del Consorci de Collserola i alcalde de Molins, Xavi Paz, que també han reivindicat la recent aprovació del Pla especial de protecció (PEPNat), que vol garantir la preservació de l’espai natural.
Pel que fa al pressupost del consorci, l’AMB hi destina 2,6 milions, el 42% del total del pressupost de l’ens, mentre que la Diputació hi posa la mateixa quantitat. Un altre 9% del total correspon a les aportacions que fan els ajuntaments colindants, mentre que la Generalitat només hi aporta el 3%.
Sigui com sigui, Llansó considera que les quantitats són “irrisòries” i demana més esforços a les administracions. Tot plegat, per protegir el pulmó verd de la metròpoli, amb 160.000 veïns que hi viuen i que passaran un altre estiu amb l’ai al cor pel foc.
