L’acusada, Cristina R.E., durant el judici. Foto: Pol Solà/ACN
L’Audiència de Barcelona condemna a presó permanent revisable a Cristina R. E., la dona que el 2021 va matar la Yaiza, la seva filla de 4 anys, a Sant Joan Despí. El jurat popular dictamina per unanimitat que la dona és culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria a una menor de 16 anys, fet que comporta la pena més gran possible.
Així i tot, el jurat ha admès l’atenuant de col·laboració amb la justícia, però el magistrat no l’ha tingut en compte i ha confirmat la petició de pena demandada per la fiscalia i el pare de la nena. A més, el magistrat ha instat a obrir un procediment contra la dona per maltractar psicològicament al pare de la nena i exparella seva, el Sergio.
Aquest procediment, tanmateix, haurà de seguir-se als jutjats de Sant Feliu. Tal com recull la sentència, ha quedat acreditada “la intenció de l’acusada de causar el màxim dany psicològic possible al pare de la menor, no només matant-la, sinó culpabilitzant-lo de la mort de la menor i de la seva pròpia”. També hi consta que “matant la nena, l’acusada s’assegurava que causava un dany psicològic irreversible al pare del que ni podria haver-se defensat ni podria recuperar-se, donant el cop més dur que es pot donar a qualsevol persona, posant fi a la vida de la seva filla”.
L’acusada ho va negar
Durant les sessions del judici, celebrades la setmana passada, l’acusada va negar que matés la seva filla per fer mal al pare. De fet, va acusar el pare de la Yaiza d’haver tingut una actitud “molt possessiva” amb la nena des que va néixer. Durant les sessions del judici també es van llegir les quatre cartes que l’acusada va deixar escrites abans d’intentar suïcidar-se. Una d’elles era per a Sergio, la seva exparella: “Aquí tens el que et mereixes. Has fet que em llevi la vida i ploraràs també la mort de la teva filla”.
Tanmateix, l’acusada va reconèixer que lamentava haver matat la nena. “Clar que me’n penedeixo”. L’acusada ha finalitzat la seva declaració plorant i lamentant que no ha pogut fer el dol per la mort de la Yaiza. “No em crec allò que vaig fer”, ha assegurat, alhora que ha reconegut que somia sistemàticament amb la seva filla.
Preparació del crim
En canvi, la sentència té en compte que la dona va preparar amb “meticulositat” durant mesos el crim, sense tenir cap antecedent psiquiàtric. A més, els dies anteriors i el mateix dia del crim va mantenir una actitud normal. Quan ja havia matat la seva filla va enviar correus electrònics, va avisar a la feina i a l’escola que ella i la seva filla no hi anirien i va treure a passejar el gos.
A més, el jurat i el magistrat no han vist demostrats el trastorn mental o la por insuperable, que la defensa al·legava com a possibles eximents de la pena, en considerar que no existia una amenaça real, efectiva i imminent. Tampoc han considerat provats l’arravatament o obcecació, que la defensa presentava com a possible atenuant.
