La mare de la Yaiza, Cristina R.E., durant el judici avui. Foto: Pol Solà/ACN
El judici contra Cristina R.E, la dona que va matar la seva filla de 4 anys, la Yaiza, el 2021 a Sant Joan Despí continua amb la declaració dels psicòlegs i psiquiatres de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses (IMLCFC), que avui dimarts han explicat a l’Audiència de Barcelona que la dona no pateix cap trastorn de personalitat ni malaltia mental.
Segons els informes que han presentat, l’acusada té alguns trets de personalitat evitativa -un trastorn que fa que la persona eviti interaccions socials que impliquin un risc de rebuig per part dels altres- i depressiva, però res que fes alertar el seu entorn o fes pensar que podria matar la nena i intentar suïcidar-se després. De fet, han dit que els preparatius meticulosos del crim durant les setmanes prèvies evidencien que no estava desconnectada de la realitat, i que aquests preparatius la van tranquil·litzar davant les ideacions que el seu exmarit li volia prendre la filla.
Un passat de maltractaments
Els experts sí que han recordat a la vista que el pare de l’acusada era alcohòlic i que maltractava físicament la mare, i que la Cristina s’havia interposat més d’una vegada per impedir les agressions quan era adolescent. Amb tot, amb els anys la dona va acostar-se al seu pare, tot i que en separar-se del Sergio, el pare de la Yaiza, va anar a viure amb la nena a casa de sa mare.
A més, en néixer la Yaiza la relació entre la parella va canviar. Ella considerava que el pare sobreprotegia la filla i que dificultava la relació de la nena amb la família materna. De fet, la dona se sentia maltractada psicològicament pel pare de la seva filla, fins i tot després de la separació. Sigui com sigui, els facultatius han declarat que la dona els va relatar el crim amb certs detalls, sense deixar entreveure cap “empatia” pel patiment dels altres o un senyal de penediment explícit.
Desacord amb el psicòleg de la defensa
Els experts també han contradit el psicòleg forense contractat per la defensa de la Cristina, que considera que l’assassinat de la nena va ser fruit d’una situació “desesperada”. L’acusació particular ha estat molt dura amb aquestes conclusions i ha retret al psicòleg de la defensa certes afirmacions poc fonamentades, a parer seu. Així, per exemple, li ha tirat en cara que digués que la dona va decidir matar la seva filla poc abans dels fets quan sabia de feia mesos que buscava a internet crims de pares contra fills. Aquestes recerques, segons el psicòleg privat, no suposen que planifiqués un crim similar.
L’acusació també ha criticat el psicòleg per afirmar que la mare es mostrava penedida del crim simplement perquè l’explicava plorant, deia que no havia pogut fer el dol a la presó, somiava en la nena i hi pensava quan veia nens a la televisió.
Segons ell, la dona té trets de depressió major i un trastorn evitatiu, amb idees “delirants”, tot i que no psicòtiques, sobre el fet que el pare es volia endur la filla i separar-la d’ella. Això, li va fer percebre que l’única solució que hi havia era cometre el crim i suïcidar-se després, ha assegurat. En aquest punt, un dels psiquiatres de l’IMLCFC ha rebatut l’afirmació, assegurant que la ciència no admet que hi hagi deliris sense psicopatia. De fet, els forenses públics no li van detectar mai cap al·lucinació o deliri, sinó que simplement magnificava, exagerava, es queixava i era autocompassiva.
L’acusada s’enfronta a presó permanent revisable per haver drogat i asfixiat la seva filla fins a la mort i després haver-se intentat suïcidar prenent psicofàrmacs.
