El pis del tranquil carrer Roquetes on va viure Casares. Foto: Google Maps
“El 4 d’agost del 2009 ens deixava, als 91 anys, el santjustenc Francisco Antonio Casares Rodríguez, un veí del carrer Roquetes seriós, discret i treballador que amb la seva bonhomia s’havia guanyat l’afecte i el respecte de tots els seus conveïns”. El que no sabien era que aquell home havia sobreviscut a l’infern del camp de concentració nazi de Mauthausen. Així arrenca el llibre de Juli Ochoa i Maria Teresa Cots Francisco Casares: el santjustenc que va sobreviure l’infern de Mauthausen, una obra que es pot consultar gratuïtament a la xarxa.
Parlem amb Ochoa perquè ens expliqui els secrets de la investigació de la vida d’una víctima santjustenca del nazisme de la qual no es tenia coneixement fins fa ben poc. De fet, l’arxiver municipal, Jordi Amigó, reconeix a aquesta publicació que no tenien notícia de Casares i que van descobrir la seva peripècia vital quan el Consell Comarcal els va derivar un llistat del Memorial Democràtic amb noms de deportats a camps de concentració nazis del Baix Llobregat. La sorpresa va arribar quan, entre la relació de noms, van detectar una persona que havia viscut a Sant Just Desvern. Aquest va ser l’inici d’una investigació detectivesca en plena pandèmia per desenterrar aquesta història.
Aprofitant que el darrer Ple va aprovar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’Amical de Mauthausen per promoure la memòria històrica i democràtica, l’alcalde Joan Basagañas ha explicat a Línia Tres que està prevista la col·locació d’una stolpersteine o llamborda de la memòria al davant de la casa del carrer Roquetes on va viure Casares.
Basagañas calcula que la instal·lació de la llamborda, que mostrarà el nom i les dades de la víctima i que segurament serà col·locada per l’artista alemany Gunter Demnig, trigarà entre un i dos anys. D’aquesta manera, Sant Just Desvern s’afegirà a la vintena de municipis catalans que en tenen. Llocs tranquils, com aquest del carrer Roquetes, on Casares va decidir instal·lar-se per passar pàgina de la seva atzarosa vida anterior.
Una vida dura
“Va ser un jove que va viure coses molt bèsties”, reconeix Ochoa, que destaca la “claredat d’idees” de Casares. Nascut a Motril (Granada), Casares va combatre al costat de la República a la Guerra Civil, participant en batalles com la de Terol o a fets tràgics com la desbandá de Màlaga.
La derrota davant dels rebels el va enviar a l’exili francès, on va acabar enrolant-se en una brigada per enfortir les defenses de la Línia Maginot, que havia de servir per aturar la invasió nazi al nord de França. Però va ser un desastre total, i després de la desfeta de l’exèrcit gal Casares va ser detingut pels nazis i enviat a Mauthausen. “Va ser un supervivent”, remarca Ochoa, que aporta detalls de la seva investigació amb un èmfasi propi dels historiadors més compromesos.
De Motril a Sant Just
Un cop alliberat del camp de concentració nazi, Casares va passar cinc anys a París i va tornar al seu Motril natal el 1950. Allà, però, la situació era de misèria, fet pel qual va decidir emigrar a Catalunya. Els anys 60 ja s’havia instal·lat a Sant Just Desvern, on va formar una família a la qual no va voler donar gaires detalls d’allò que havia viscut a Mauthausen.
