La plaça d’Osca, qualificada com a “emblemàtica” per l’Administració municipal anterior, s’ha convertit en una gran taula.
És una plaçeta petita, de gran ressonància acústica, al mateix nivell que algunes places del barri de Gràcia, ja que es poden arribar a superar els 70 decibels en moments àlgids de la nit a dins dels propis habitatges.
En els últims anys s’hi han mutiplicat les terrasses, al·legant-hi a favor el dret que suposa per als fumadors, cosa que ha contribuït a un augment dels guanys dels restauradors.
L’Ajuntament té la potestat de permetre l’ocupació del sòl públic, però de vegades l’aplica sense tenir en compte les molèsties als veïns o el necessari sentit de l’equitat.
Als veïns se’ns va garantir, al seu dia, que la placeta no s’hi posarien més de 30 taules, i ara ja en tenim 48 instal·lades, amb dos locals més en perspectiva. L’ètica no compta, es veu. Ens preguntem si, en lloc dels vuit bars que ara hi posen les seves terrasses, en fossin el doble, si les habilitarien posant unes taules damunt les altres.
Pel que fa a l’horari, se’ns va garantir la seva permanència, però es va ampliar. Ara hem observat amb inquietud que alguns dels empresaris no respecten l’horari amb total impunitat. Les ordenances són per complir-les, no per fer amb elles allò que ens doni la gana.
Jaume Layola
Sants
