El nou Papa, Jorge Mario Bergoglio, no estava a les llistes, no s’apostava per ell. Ni el més retorçat dels teòrics de les conspiracions, ni el millor estrateg en parlaven. No n’havíem vist fotos. No sortia al telenotícies. Un descartat, un impossible.
Un bisbe que anava en autobús urbà cada dia. Enginyer i doctor en Filosofia, el seu primer missatge és que demana resar, resar per tots. Es feia el dinar fins fa una setmana. Ha cuidat malalts de sida. Ha criticat durament el comunisme, el capitalisme i els excessos de l’economia de mercat.
Va donar classes de literatura en una escola. Seguidor d’un equip de futbol secundari. Un argentí que va viure anys a Xile malgrat que són veïns malavinguts. Un home d’oració.
Si us plau, no barregem el Papa, la seva elecció i l’Església amb la política de partits, de corrents, d’estratègies ocultes, de pressions mediàtiques i projeccions electorals.
Simplement no funciona. Per sort. I que duri aquest racó de món que funciona amb altres paràmetres, des de fa 2.000 anys, malgrat tants errors personals.
Per Jana Macià / Lectora
