Venda al millor postor (primer impacte)
Acabem de veure com “el Gobierno más progresista de la historia” s’ha venut al millor postor –el fons d’inversió propietari de l’Hotel Arts– gairebé la totalitat dels locals del Front Marítim. El grup inversor, format per capital holandès i una filial del govern de Singapur, ha arribat a triplicar els preus de sortida que tenien els locals. Han posat un total de 77 milions d’euros damunt la taula, fent una exhibició de força financera amb la qual els actuals arrendataris dels locals no poden ni somiar amb competir.

Aquests milions d’euros per a les arques de l’Estat són la recompensa per deixar l’Ajuntament de Barcelona afeblit davant el multipropietari gegant. Els inversors de l’Hotel Arts, ara amos gairebé absoluts del Front Marítim, tenen la intenció de desplegar un complex d’oci destinat al turisme de luxe a la zona. Poc marge de maniobra tindrà l’Ajuntament per intervenir en els usos d’aquest espai i per atendre l’aspiració dels veïns dels barris de la Barceloneta i de la Via Olímpica, que esperaven viure en un entorn més tranquil que el que han conegut durant gairebé 30 anys.

En total, per la venda dels 26 locals, el Ministeri d’Hisenda aconseguirà 93 milions d’euros. Com a ‘favor’ d’un govern de l’Estat que se suposa ‘amic’ del govern de la ciutat, l’operació no té preu.

Irresponsabilitat social (segon impacte)
Però tot i ser impactant, aquest escàndol no és el més frapant que ha passat a Barcelona en els darrers dies. Diumenge a la nit, agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana van haver de dissoldre una concentració de centenars de persones que menjaven i bevien al parc de les Tres Xemeneies, al Paral·lel. La festa, convocada oficialment com un acte polític, no només incomplia les restriccions decretades per l’autoritat sanitària de la Generalitat, sinó que trencava tots els esquemes del que podria ser mínimament comprensible en la situació d’emergència sanitària que patim.

Els milions que guanya l’Estat amb la venda del Front Marítim són la recompensa per afeblir l’Ajuntament davant l’inversor

Ens hem de preguntar quina mena de mecanisme mental –per no caure en un llenguatge menys respectuós– fa que mig miler de persones es comportin d’una manera tan poc solidària i irresponsable en plena emergència de salut pública.

Els centenars de milers d’afectats del castigat sector de la restauració a tot Barcelona no podien trobar pitjor exemple social que aquesta concentració humana indiferent a la pandèmia.

Davant la irresponsabilitat de grups massa nombrosos a la nostra societat, el Govern fa bé de no descartar el toc de queda com a mesura per frenar l’expansió del coronavirus. I probablement les autoritats sanitàries faran bé si acaben aplicant-lo.

L’aire de Barcelona mata (tercer impacte)
Saber que gairebé el 7% de les morts naturals que hi ha cada any a Barcelona tenen relació directa amb la contaminació, que la mala qualitat de l’aire és la causant del 33% dels casos d’asma infantil i de l’11% d’afeccions pulmonars no ens pot deixar indiferents. Les dades són d’un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que posa la ciutat i l’àrea metropolitana davant el mirall.

L’investigador Jordi Sunyer, metge especialitzat en salut pública, recorda que dediquem el 60% de l’espai públic al vehicle privat i que, al mateix temps, una de cada quatre escoles de la ciutat està exposada a nivells de diòxid de nitrogen per sobre del límit legal.

Potser aquestes dades siguin motiu suficient de reflexió per a aquells que qüestionen l’obertura de carrers per a ús de vianants i la reducció de l’espai destinat als cotxes.