Encara recordo els nervis quan l’assemblea va votar favorablement la meva candidatura per ser consellera del Districte. Feia mesos que m’ho demanaven i m’ho havia pensat molt… Seria capaç d’acomplir aquesta responsabilitat de representar els votants i fer la feina de consellera? I a més a més, de diversos temes diferents: Feminismes i LGTBI+, Cultura, Interculturalitat i Joventut.
Acabant el mandat és inevitable fer un balanç i una valoració i aquí va, no només de la meva experiència com a consellera, sinó d’aquells assoliments més rellevants, sobretot al barri de Sants, i dels quals em sento orgullosa d’haver-ne format part d’alguna manera.
Camino un dissabte a la tarda pel bell mig de l’atapeït carrer de Sants i em pregunto: com ho fèiem els vianants abans del 2020 per anar només per les dues voreres? L’Obrim carrers va arribar en plena pandèmia per quedar-se, és una de les millors iniciatives que hem tingut, retornar l’espai públic a les persones del carrer, i és un perfecte exemple que fer una Barcelona més habitable és possible: ser un referent de la mobilitat sostenible, on la gent es mou en transport públic o en bicicleta i camina per espais més amables.
Passo un divendres a la tarda pel parc de l’Espanya Industrial i el veig ple de vida i diversitat. Col·lectius de diversos orígens, joves i no tan joves, es reuneixen aquí per conviure, fer esport, rapejar, passejar els gossos o anar a la Casa del Mig al servei de suport psicològic del Konsulta’m. Les obres per a la millora del parc encara no han començat, però hem arribat a veure plànols que ens permeten imaginar com quedarà gràcies als Pressupostos Participatius. El que ja és una realitat és el servei gratuït d’atenció psicològica i que cada cop més gent coneix i fa servir. Després de 8 anys amb l’Ada com a alcaldessa, Barcelona és una mica més justa, una ciutat que té cura de tothom, que inverteix més que cap altra capital de l’Estat en política social i que es preocupa per fer polítiques de salut mental.
Passo pel Centre Cívic de Cotxeres i a través de les finestres, a peu de carrer, descobreixo la impressionant exposició de la Marta Pareja Cobos, Estudio sobre la monarquía, amb pernils amb forma de corona, símbols i anècdotes de la vida de la pròpia artista respecte com va viure la transició. Estic contenta de com hem apropat als barris l’art i la cultura. Qui hauria pensat que una expo que abans només s’hauria vist a un gran museu com el MACBA estaria a un centre cívic de barri? Projectes com aquest, Temporals, són un exemple de democràcia cultural, de com hem descentralitzat la cultura i s’ha reforçat el paper dels centres cívics en el disseny de la programació cultural.
Un dia qualsevol vaig a recollir al meu fill a l’Escola Bressol Municipal Els Gats. El Paolo va tenir la sort que li toqués estrenar una de les 12 escoles bressol municipals que s’han obert a la ciutat en els darrers 8 anys i no sabeu que afortunats que som! Pel personal, el model pedagògic, l’equipament dissenyat a mida de les necessitats dels infants i educadors, per tot. Qui m’hagués dit ara fa quatre anys que tindria un fill i que seria usuària d’una escola bressol tan bonica com aquesta? Continuem prioritzant l’educació i les escoles públiques.
Tot això i la meva feina com a consellera, i la de les meves companyes i companys, no hauria estat possible sense l’equip tècnic del Districte i sense el teixit associatiu del districte, que és el millor que tenim. Han estat moltes reunions per traduir en accions concretes al districte i al barri les polítiques generals, coordinació i seguiment constant amb les tècniques de barri i d’àrea del Districte, reunions amb entitats, veïns i veïnes, processos participatius, negociacions, etc., construïdes amb la ciutadania i per a la ciutadania, i així ho continuarem fent a partir del maig: construir una ciutat més oberta, més valenta, més justa, més innovadora i més habitable.
