No sabem com anirà aquesta Diada. És probable que vagi bé. És probable que torni a anar bé, com sempre, com sempre que unes setmanes abans s’ha patit per com aniria. I fins i tot no és descartable pensar en un nou èxit que superi les expectatives, les expectatives que avui corren al voltant de la data. Ho veurem.
Si no se sap preveure amb seguretat aquest èxit, però, és perquè molta gent no acaba d’entendre què es ve a dir exactament aquest 11 de setembre. No es comprèn massa la convocatòria d’una nova jornada massiva, ben semblant a les anteriors que s’han anat celebrant, amb uns objectius numèrics similars, però sense un missatge clar que justifiqui tot el que comporta un esdeveniment d’aquestes característiques. Molts defensàvem no insistir un cop més amb accions al carrer si no es tenen unes metes clares i, sobretot, si no es compta amb l’excitació esclatant de la societat. Però ara ja hi som, ja la tenim aquí, i caldrà empènyer perquè tot plegat acabi en una cosa arreglada i bé.
S’haurà d’intentar sortir d’aquest punt estrany en què vivim, aquesta tensa calma, aquest ensopiment, aquesta aparent pausa, aquestes crítiques que se senten, aquest tant-se-men-fotisme tan nostrat, que, sovint amb raó, ho qüestiona tot, es posa la bena abans de la ferida i aboca tota l’aigua que pot al vi processal. Què hi farem. Som aquí i hem d’aprendre a ser-hi, tenint el gloriós passat que tenim al darrere.
En qualsevol cas, un petit comentari sí que m’agradaria fer al respecte, passi el que passi d’aquí a uns dies.
Si mai guanyem, recordeu que haurà estat, en bona part, gràcies a l’Assemblea i a Òmnium. Si ens en sortim, no oblideu que sense la feina descomunal que durant anys s’ha fet, poble a poble, dia a dia, per tal que anés pujant el caliu independentista i que les Diades creuessin fronteres cada any, sense la seva empenta, no hauríem aconseguit pràcticament res.
Si això acaba bé, tingueu present que qui va encendre i mantenir la flama van ser unes organitzacions que van excel·lir a l’hora d’unir un moviment i pressionar la política, arribant a aconseguir barbaritats que mai ningú no havia aconseguit. Perquè sense elles no hauríem sabut articular millor la força de la gent per dur-la posteriorment a les urnes, i sense la seva gent, majoritàriament voluntaris, avui no estaríem ebris d’èxit i plantejant-nos si aquesta Diada que s’acosta ens ve més o menys de gust.
Aquests dies criticarem el que faci falta, es dirà el que s’hagi de dir, no sempre es pot estar inspirat. Segurament l’Assemblea podria haver fet les coses millor aquests últims mesos, i tant. Però si ara s’equivoca és perquè ha estat tota la vida encertant-la, arribant a parir amb Òmnium unes meravelles inconcebibles uns anys enrere. I això, si guanyem, no hauríem d’oblidar-ho mai.
