Joan de Sada, l’Orfeó, la Satalia, Palau de la Premsa, la Lleialtat, Can Batlló, carrer Diputació, carrer de l’Energia i la Química… Tots aquests noms corresponen a espais al districte on en aquests moments tenim planificats, en execució o en previsió, més de 35.000 m2 destinats a equipaments públics que haurien de ser una realitat en els anys vinents.
Al districte tenim barris que necessiten i reivindiquen més equipaments de tot tipus, i n’hi ha fins i tot algun, com el meu, que com que no en tenim cap ja no sabem quin ha de ser el més prioritari. Potser Badal és el cas més descarnat i difícil de satisfer per molts motius que ara no són l’objectiu d’aquest article.
La qüestió de fons és que per un costat tenim, cosa que és una bona notícia, una perspectiva ambiciosa pel que fa a la dotació de més equipaments bàsics per als nostres veïns i veïnes en un futur immediat o proper. I tot, cal dir-ho, gràcies a la feina i la tenacitat dels veïns i veïnes més compromesos dels diferents barris del Districte. I per l’altre, que tot això ho anem fent i bastint sense el mínim de pla i projecte de planificació que en serveixi encara que sigui només d’orientació.
Un equipament públic té tres casuístiques importants; el sòl on ubicar-lo, els usos i el pressupost. En aquests 35-40.000 m2 dels que parlàvem, el primer element en la major part dels casos és l’únic que està resolt. En manquen dos. El primer sempre és el més complicat, ja que el pressupost es busca, els usos es defineixen però el sòl, si no hi és, no es pot inventar ni aconseguir.
Amb això vull dir que en els pròxims temps seguirem en l’estadi de definir els usos d’aquests equipaments entre tots i totes. En la majoria de casos ja sabem o sabíem el que hi volem en cada lloc. Que tots hi diguem la nostra i que ho debatem entre tots ho trobo perfecte i és el que reivindico.
Ara bé, m’agradaria demanar un cop més al govern del districte que agilitzi sense dilació el Pla d’equipaments del Districte. O en el seu defecte un estudi, més modest si cal, que amb el rigor tècnic necessari ens detecti i situï les necessitats d’equipaments en cada territori en funció de les seves característiques i particularitats. I amb això podem donar-li un mínim de rigor al debat veïnal sobre els equipaments de futur als nostres barris.
El debat, la participació i la democràcia són molt boniques però sense informació transparent, rigorosa i de qualitat és ineficient, pel cap baix.
