Es tracta de saber què s’hauria de fer (o no fer) durant el període de vacances (que per a molts ja ha acabat), que representa que és un període de descans del treball, de les tribulacions familiars, socials, de negocis, etcètera. Però sembla que aquest supòsit no és així. Veiem el personal enganxat al mòbil o a la tauleta mentre està a la platja prenent el sol, a la terrassa mentre es refresca amb una orxata, sota un pi allà a la muntanya prenent la fresca o al costat d’una impressionant catedral gòtica, sense veure ni contemplar el que té al seu voltant o la gent propera sense creuar-se ni una paraula.
Mirar contínuament el rellotge per saber quina hora és i a quina hora vindrà l’autocar a recollir-nos o aixecaran la passarel·la del vaixell que marxarà cap a un nou destí, a quina hora els donaran dinar o sopar i a quina hora el guia alçarà el para-sol per iniciar la visita al museu de torn…
Jo he decidit donar vacances al rellotge i al mòbil. Els he deixat a la tauleta de nit. Que descansin, reposin i així també em relaxo jo. M’he llevat quan no he tingut son, he menjat quan he tingut fam, he caminat el temps que m’ha donat la gana, he tornat a casa quan es feia fosc, he llegit quan m’ha anat bé i he anat a dormir quan se m’han tancat els ulls… El dolce far niente total. No tenir horari, ni obligacions. Això és el que us recomano als que encara no heu fet vacances o per al pròxim cop a aquells que ja les heu fet. I així es torna descansat i amb forces renovades, que ens esperen uns mesos ben moguts.
