Actualment, existeixen diferències significatives en el tracte que reben els treballadors dins del nostre país. Mentre que el focus principal s’ha posat en els assalariats i en els drets dels treballadors per compte d’altri, els autònoms, petits empresaris i comerciants han estat, en gran mesura, oblidats. A aquests se’ls exigeix complir amb totes les obligacions imposades a les empreses, però gairebé no se’ls reconeixen els drets dels quals gaudeixen els treballadors assalariats.
El principi fonamental establert a l’article 14 de la Constitució espanyola subratlla la igualtat davant la llei per a tots els ciutadans, sense importar-ne l’origen, la raça, el sexe, la religió o altres característiques personals o socials. Aquest principi ha de ser el pilar sobre el qual es construeixin les polítiques d’ajuda i suport, assegurant que cap persona o grup sigui discriminat o privilegiat injustament.
És imperatiu que les ajudes siguin universals i accessibles per a tothom, seguint el model de la seguretat social i la jubilació. Aquest enfocament garanteix que cada individu rebi el suport necessari segons les seves necessitats i circumstàncies, promovent així la igualtat d’oportunitats i el benestar general. En aquest context, la renda bàsica també ha de ser universal, ja que proporciona un suport bàsic a totes les persones, independentment de la seva situació econòmica o laboral. Això assegura que ningú es quedi enrere i contribueix a reduir la desigualtat social.
A més, és fonamental que prevalgui la cultura de l’esforç a la nostra societat. Reconèixer i valorar el treball ardu i la dedicació de cada individu és essencial per fomentar la meritocràcia i el progrés col·lectiu. L’esforç personal i la superació han de ser els pilars sobre els quals l’èxit es construeix, independentment de les circumstàncies individuals.
En resum, és imprescindible que les autoritats actuïn en concordança amb els principis constitucionals d’igualtat i justícia, assegurant que tots els ajuts i les polítiques de suport siguin universals i equitatives. En un país d’emprenedors com el nostre, és necessari repensar els rols a la societat, no tant entre classes dominants i classes subjugades, sinó assegurant que la igualtat d’oportunitats, de càrregues fiscals i de suport del sistema públic sigui equitativa per a tots. Només així podrem construir una societat més inclusiva, on l’esforç i la meritocràcia siguin reconeguts i valorats com a pilars fonamentals del progrés.
