Tenim comprovat que existeix una forta relació causa efecte entre el creixement del sector industrial i el de l’economia. Hi ha una forta relació positiva entre el creixement de la producció industrial i el de la taxa de productivitat i ocupació industrial.
El sector industrial és una important font d’ocupació, lligada al propi desenvolupament del sector i aquest creix gràcies als canvis tecnològics, conseqüència de la divisió i especialització del treball que porta una major productivitat industrial i creix per l’augment també de la mida del mercat (exportacions), per la millora del transport i les telecos i per altres factors com pot ser l’estat del benestar.
No obstant els salaris baixos i precaris de certs sectors de l’industria intensiva en mà d’obra barata i poc qualificada creix en entorns i països de poca protecció social, de fet el nostre país és un d´ells encara que no vulguem admitir-ho. La qüestió és simple, a millora de productivitat menys ma d´obra poc qualificada és necessita i més atur.
I bé, en aquest moments tenim gairebé 6 milions d’aturats que provenen d’organitzacions que han reestructurat els seus recursos i que part del que ja no perceben al estar acomiadats, passa a redistribuir-se entre els que queden, és a dir que els diners passen a mans dels treballadors en actiu.
Però si analitzem amb més profunditat, veiem que és al contrari ja que les polítiques passives (prestacions per atur), van dirigides a mantenir, al menys parcialment, el nivell de renda dels aturats, de manera que tenen com a objectiu respondre a les situacions de manca d´ingressos, assegurant-los cert nivell d’ingressos però abocant-los a un nou tipus de pobresa, però amb l’aparició de la desocupació massiva, el número d’afectats creix tant i també la durada en aquesta situació, que els mecanismes tradicionals de finançament com son les cotitzacions contributives, resulten insuficients, per la qual cosa l’única solució és elevar les cotitzacions, afectant negativament al nivell d’ocupació ja que el treball es torna més car o bé a través dels pressupostos del estat amb el que possiblement hi hauria un augment dels impostos directes amb la següent reducció del consum.
Com podeu veure hem entrat en una espiral que sembla no tenir final, és per això que encara necessitem més reformes i amb molta molta més profunditat. La primera és la del mercat de treball, es va quedar molt curta i és necessari adequar-la a la realitat econòmica del món i del país, però no val quedar-se a mitges. La segona es tracta d’una reforma educativa que no tingui ancoratges polítics de cap tipus, que sigui ferma i que miri d’una vegada pels interessos de la gent, i pot ser, només pot ser, mitjançant molta voluntat, capacitat de patiment i superació, puguem gaudir d’un país a on millorin les nostres perspectives i qualitat de vida i els nostres fills gaudeixin d’un futur millor.
Per David Deosdad / Graduat en Ciències Empresarials
