Durant l’estiu, un any més, s’ha decidit suspendre l’Obrim Carrers al barri. El nostre desig és que torni al setembre, com més aviat millor. Per no fer-vos perdre el temps, continuar encenent metxes falses, fer el joc a partits polítics temorosos, o fer veure que s’escolta veïns i veïnes que avantposen els interessos particulars a col·lectius, us diré quatre coses respecte a Obrim Carrers, les raons, els perquès, i les necessitats:
1. Creu Coberta ha demanat, els darrers 20 anys, pacificar progressivament el carrer. L’únic govern que hi ha apostat decididament ha estat el darrer, liderat per Ada Colau. No soc gens sospitós d’haver-la votat mai. Deixeu de dir que és una ocurrència seva. No és una imposició de partit, per molt que no us agradi aquest partit. És una demanda ben argumentada per part de veïns, comerciants i entitats.
2. Posar en qüestió la seva validesa només admet un argument en contra, les possibles molèsties a persones grans que no poden baixar i pujar escales als metros corresponents. O algunes famílies amb carro de bebè. El metro Plaça de Sants, és un problema. A Hostafrancs no hi ha problema, està adaptat. En tot cas, de quantes persones grans, que realment no poden baixar escales, estem parlant? D’això ja se n’ha parlat des del primer dia.
3. No es poden admetre la resta de queixes peregrines, que afecten als interessos particulars de cadascú, de persones que han de fer més volta per entrar a l’aparcament, o que agafen el taxi sota casa. No són arguments de pes. No podem atorgar validesa a arguments de persones que tenen interessos en mantenir negocis basats en l’aparcament privat. En tot cas, que diguin els perquès reals de la cosa.
El carrer tallat al trànsit i les botigues a ple rendiment és una imatge que desitgem
4. Els clients entren a les botigues a peu. No ho fan en cotxe. I són quatre els que venen de fora a comprar al barri. Quan als anys 80 érem un cluster de sabates i moda, mig Hospitalet venia cap aquí. Això s’ha acabat, senyors. Ara se’n van al Gran Via 2. Som comerç de proximitat, i la gent pròxima va a peu. I el model comercial que ens espera, no serà altre. Els dissabtes, amb el carrer tallat al trànsit i les botigues a ple rendiment, i un mercat com el d’Hostafrancs amb una plaça pública i plena de veïns davant, és una imatge que desitgem.
5. Els problemes se solucionen apostant per la innovació. Qualsevol canvi genera nous reptes a solucionar. En aquest cas, l’administració ha d’apostar per solucions alternatives a l’únic problema real que hi ha, que la gent gran amb mobilitat escassa, pugui moure’s. És obvi que no hi haurà parades a cada 20 metres, tampoc hi són ara. Però es poden trobar alternatives imaginatives. En tot cas, tornar enrere perquè s’ha estat incapaç de trobar respostes a aquests reptes seria de polítics mandrosos, porucs o poc resolutius. Ens en sobren, d’aquests.
6. L’argument dels diners. Exacte. Apostem per fer-ho permanent, i no caldrà tanta despesa.
7. Salut de les persones, benestar, i cura del medi ambient, són prioritats. Obrim Carrers és salut.
Davant d’això, no podem recular. Si es planteja posar en suspens l’Obrim Carrers a Creu Coberta, l’única solució és apostar per una solució encara més ambiciosa, la peatonalització permanent. Tant enrere reculareu vosaltres, com endavant exigirem saltar nosaltres. Sant Antoni i els seus entorns són envejables. Ho és també la pacificació de Gran de Sant Andreu. Consell de Cent és una necessitat – que desenvolupa nous problemes, és clar, però que no seran pitjors que la millora que aporten -, i el salt qualitatiu del comerç en tots aquests espais és destacadíssim.
Davant els interessos particulars i la política poruga, jo ho tinc clar: peatonalització completa del tram Creu Coberta.
