Les últimes notícies ens diuen que aviat aterraran vora 3.000 treballadors als nostres barris; els esperem amb els braços oberts, com sempre ha fet aquesta terra: acollint. Més, quan amb els nous vents, arriben també noves notícies en relació al metro, principal reivindicació i compromís públic amb aquests barris. I si bé és cert que l’històric és molt llarg, ara no és el moment de fer-nos retrets, sinó de treballar per complir amb allò acordat.
Perquè ara ja fa 1 any Esquerra va condicionar el seu vot favorable als pressupostos del govern Colau-PSC a l’arribada del metro a La Marina. Sense metro no hi ha pressupostos i sense pressupostos no hi ha metro.
Per fer-ho, calia que l’Ajuntament de Barcelona ajudés a finançar les obres del ramal de l’L9, L’10, i se n’entenia lògica la col·laboració, perquè el projecte implica tota la ciutat. Ara bé, el dia d’avui, ens trobem que aquest pacte encara no s’ha materialitzat, pel que sembla perquè estan acabant d’ultimar les condicions de retorn. I per sortir-nos d’aquest atzucac, qui ha començat a posar la seva part ha estat la Generalitat, mostrant la seva clara voluntat per a desencallar el tema. Ara bé, per part d’Esquerra no deixarem d’insistir a l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona per tal que compleixi amb la seva part i es pugui fer realitat la totalitat del projecte. Pacta sunt servanda, és a dir, allò que s’ha pactat, s’ha de complir.
I ha de ser així per justícia, perquè no podem permetre que a Barcelona, futura capital de la República catalana, hi hagi ciutadans de primera i de segona. Bé, ni a Barcelona ni enlloc, tot sigui dit. Hem de garantir els mateixos drets i les mateixes oportunitats a tothom, i és alarmant la polarització que, cada dia més, té Barcelona. Cal, doncs, que a cadascun dels barris de la ciutat que pateix aquestes desigualtats –i La Marina n’és el paradigma– s’hi aposti decididament i hi hagi accions polítiques encaminades a revertir aquestes desigualtats. Per poder-ho tirar endavant, és necessari treballar pel desenvolupament de les zones i un dels pilars principals ha de ser el transport públic. El transport públic ha d’arribar a totes les zones de la ciutat, sense excepció. I és per això que seguirem reclamant el compliment dels pactes. Seguirem treballant pels drets de les veïnes i dels veïns, com sempre.
I quan finalment arribi el metro serà el veïnat qui haurà guanyat. Perquè no oblidem que són elles i ells els que han estat reclamant durant dècades allò que per justícia els pertocava. Així que no caiguem en errors perquè els triomfadors seran el teixit associatiu, el veïnat, el districte de Sants-Montjuïc, i Barcelona en conjunt. Perquè les grans reivindicacions han d’unir aquests teixits per donar més força i visibilitat. Perquè és molt important que se superin barreres físiques, com en el nostre cas és la Gran Via, i fer que els problemes del sud interessin també al nord, i al revés. Perquè si bé és cert que tenim idiosincràsies diferents, cal que treballem totes i tots per tenir un districte i una ciutat units.
