Des de fa uns dies, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’obertura d’un nou procés participatiu per decidir, entre les entitats més representatives d’Hostafrancs, què es farà a l’equipament previst dins l’espai situat al carrer Diputació que des del 2015 ha estat gestionant l’Associació de Comerciants de Creu Coberta, no sense dificultat. Costa de llegir com, després de vuit anys de tasca, el Meeting Point ha acabat sent un simple “solar” en les comunicacions emeses pels mitjans i en les declaracions d’alguns entrevistats. El “solar” del carrer Diputació.
Hauria estat un “solar” en el cas que l’Associació de Comerciants no hi hagués abocat temps, idees, esforços, pressupostos, personal i activitats. Hauria estat un “solar” si no haguéssim convertit un descampat, un niu de rates i un abocador permanent, en un espai dignificat, amb activitats per als veïns, per a les entitats, on es pogués parlar i sensibilitzar sobre sostenibilitat, un espai on poder fer ràdio, on la gent gran pogués seure, on els infants del barri poguessin jugar, un espai per a l’art urbà, per a la interculturalitat (al llarg d’aquests anys hi hem vist passar les comunitats índia, senegalesa, mexicana, portuguesa, americana, pakistanesa, i tantes altres expressions d’arreu), per celebrar-hi Nadal o per reivindicar el paper de la dona o de la comunitat gitana, entre moltes altres coses. Ho podem haver fet més o menys bé, es pot discutir. Però ho hem fet. Per tant, no ha estat, i no és, un simple “solar”.
Hauria estat un “solar” si no haguéssim convertit un descampat en un espai dignificat
De processos participatius, ja n’hi ha hagut, i són mostra de solvència democràtica. No entrarem a discutir-ne els procediments, si participa qui hi pot participar, o si sempre som els mateixos qui decidim les coses. Des del PERI d’Hostafrancs, ja previst el 1976, passant per l’aprovació del Pla de reparcel·lació del 1994 i les modificacions successives, fins a arribar al Pla d’equipaments 2020-2030, sorgit d’un procés de participació fet a partir del 2018, hi ha hagut peticions, opinions, debats i repartiments per part de les entitats, buscant el millor benefici per al barri, i també, legítimament, per a cadascú. Des de l’eix Creu Coberta, tot i participar-hi, no hi hem intervingut de forma decisiva demanant res, deixant que la ciutadania i el comerç hi aportés, de forma particular, el seu punt de vista.
Però és evident que, després de vuit anys de gestió en precari del Meeting Point –ja en podem dir equipament– no renunciarem a tenir-hi un espai propi per a l’Associació de Comerciants Creu Coberta, que té les mateixes necessitats que qualsevol altra entitat. I no un espai qualsevol. Un espai a peu de carrer, que faci visible tot el que aporta el comerç al barri i als carrers, sense el qual el barri perdria tota la seva essència, història i singularitat. Això vol dir local, espai de magatzem, sales de reunions i espai per a activitats destinades a la ciutadania. Activitats que aportin els valors que ha aportat el Meeting Point al barri durant aquests vuit anys, i on seguim treballant per a la sostenibilitat, la interculturalitat, la digitalització i la gestió del turisme responsable. Un espai de referència per al comerç barceloní, i un espai necessari per al comerç del barri, comerç de proximitat que està en perill, i sense el qual no entendrem ni Hostafrancs ni Barcelona.
