En plena efervescència del debat sobiranista, on totes les postures són legítimes i s’han de poder defensar democràticament, és molt interessant analitzar el to en que es formulen les diferents opinions. Fixeu-vos que en un procés similar al nostre, a Escòcia, tots els fets que ens arriben giren entorn de paraules compacte, referèndum, cessió de competències… etc. Tant el RegneUnit comel govern autònomd’Edimburg estan donant una lliçó de democràcia i sigui quin sigui el resultat, el procés haurà estat realment exemplar.
A l’Estat Espanyol però, s’observa un fenomen particular. Mentre que des de les postures independentistes s’està plantejant el debat de forma serena, educada i madura (amb honroses excepcions evidentment), des deMadrid i els seus altaveusmediàtics no s’ha raonat en capmoment. L’única resposta ha estat l’amenaça, la coacció i l’espantall de l’ús de la força. Sobta aquesta agressivitat, quan de l’altra banda, a la manifestació independentista de l’11 de setembre, vaig ser incapaç d’escoltar cap crit insultant, negatiu o fins i tot a la contra.
Internacionalment la causa catalana no desperta gaires simpaties. Aquí a França per exemple, no s’entén ni es tolera que una “regió” es consideri un subjecte polític diferenciat a l’Estat. Ara bé, si alguna cosa pot generar rebuig a l’estranger i sobretot en el si de la Unió Europea és la més mínima apel·lació a la intransigència o a la suspensió de drets. Europa, en casos comaquest, és una garantia i nosaltres hem d’apostar per la pulcritud democràtica.
David Abelló Bajós | Periodista
