Crec que tots, governs inclosos, hauríem de fer un monument als nostres avis. Avis que es lleven de matí per poder ajudar els fills i els néts. Avis que duen els néts a escola i els recullen, a causa de l’horari dels pares. Avis que fan de cangurs moltes hores, a causa de l’horari dels pares. Avis que donen menjar als néts, a causa de la situació econòmica dels pares. Avis que ajuden a educar, a causa de la manca de temps dels pares. Avis que sempre estan al nostre costat, es trobin millor o pitjor. Avis que no ens diuen mai que no i són els primers a córrer quan fa falta.
Això vol ser un reconeixement de part dels fills i els néts als avis, tot i que es mereixen un gran monument; i, tot i que crec que em deixo la meitat de les coses, vull creure que la majoria de la gent hi està d’acord i s’apunta a fer-los un monument.
També els governs haurien de reconèixer el paper dels avis en la societat actual, estar contents que hi siguin. No els haurien de retallar res, perquè tenen un paper fonamental.
Toni Mata
Hostafrancs
