L’exagerada fragmentació de l’espai independentista ha estat històricament un handicap important per al seu desenvolupament. Lluny de sumar, l’existència de diferents forces polítiques amb posicionaments molt similars debilitava el conjunt i sobretot el feia poc creïble. Malgrat tot, en una època en què ens movíem en la més absoluta marginalitat tampoc era transcendent per al devanir del país. Ara, la situació és radicalment diferent. Ara, l’independentisme abraça transversalment tot el ventall ideològic i ha aconseguit ser globalment el corrent majoritari de la societat catalana.
Entenc que és bo que, justament per mantenir aquesta transversalitat, es visualitzi que es tracta de formacions diverses amb ideologies diferenciades; i no ens ha d’espantar que l’independentisme d’esquerres, sense deixar de ser fidel a l’independentisme i sense posar entrebancs al procés endegat, continuï mostrant-se crític, extremadament crític si cal, a les polítiques liberals i conservadores que sovint sorgeixen de l’actual Govern de la Generalitat. El pitjor que ens podria passar fora que l’independentisme fos percebut com un projecte només d’un sector o d’uns interessos concrets de la societat catalana. Només caldrà saber estar a l’altura de les circumstàncies i entendre que, un cop assolit l’objectiu bàsic de país, és a dir la seva supervivència garantida a través d’un Estat propi, ja tindrem temps de continuar el debat i la lluita política més ideològica.
Si d’una banda ja hi ha un acostament clar entre les dues grans formacions sobiranistes, continua havent-hi encara una excessiva atomització de grups i grupets, tant d’estrictament polítics com d’associacions i moviments. I és justament en aquest moment en què l’alcalde de Vic, promotor i cap visible de l’Associació de Municipis per la Independència, es decideix a endegar un nou Moviment Demòcrata Català. Em sembla un error, perquè ara no toca, no és moment de crear més capelletes sinó d’aglutinar esforços. És justament el moment en el qual caldria que molts d’aquests grups es plantegessin incorporar-se a altres formacions perquè la societat ara necessita unes organitzacions sòlides i uns lideratges clars.
Per Josep Romeu
