Aquests dies, multitud de personatges, especialment polítics, s’omplen la boca de frases fetes, dedicant unes paraules tòpiques i buides de contingut en homenatge al traspassat Nelson Mandela. Per posar un exemple les del senyor Mariano Rajoy, que va dir: “Ha fet de la concòrdia la força del seu mandat i d’això n’hem d’aprendre tots”. El va qualificar d’exemple de dignitat i d’home lliure. Molts més polítics han dit la seva sobre Madiba –tal com l’anomenaven afectuosament els seus conciutadans-, que si ha estat un home d’estat, que ens ha donat exemple, etcètera, però que jo sàpiga ni un polític ha passat de l’exemple als fets.
Una vegada més queda palès que costa ben poc elogiar al mort de torn i fer-ne les absoltes i quedar bé davant de la societat. Una altra cosa és posar-nos a treballar per canviar les desigualtats i fer una societat més justa i solidària. Mandela va estar tancat a la presó 27 anys per “terrorista” i per anar contra les lleis -legítimes?- de l’apartheid de l’estat de Sud-àfrica. Si es respecta al senyor Mandela, per què no es pot respectar a l’Artur Mas i l’Oriol Junqueras i qualificar-los com a homes dignes i lliures, encara que vagin contra la Constitució espanyola?
El senyor Rajoy deu pensar que això ja és una altra cosa i que no correspon fer ni el mínim cas a una possible negociació per convocar un referèndum a Catalunya. Per dir-ho en castellà com diria ell: “Eso es harina de otro costal”, o en català si es vol: “això són figues d’un altre paner”. Així es queden tan tranquils, que el Mandela ja és als llimbs i allà ja no ens fa cap nosa ni ens obliga a res, oi? Queda dit.
Per Jordi Lleal
