L’impacte de la Covid-19 ha obligat tota la societat a pensar en el present. Un present canviant i inestable que ens obliga a adaptar-nos constantment per superar el dia a dia i fer compatibles les nostres rutines amb l’evolució de la pandèmia.

Com a societat hem après a ser més àgils i flexibles per incorporar aquesta nova realitat en la nostra manera d’actuar. I així ho han de fer, també, les destinacions turístiques, sobretot les grans ciutats, que són les que més han patit els efectes de la Covid-19. Encara que la prioritat, en aquests moments, sigui resistir, cal fer una mirada llarga i tenir clar que l’objectiu últim ha de ser culminar una recuperació construïda, en ferm, sobre la sostenibilitat. I això cal tenir-ho ben present, perquè exigeix l’esforç i la feina de tots els agents implicats per aconseguir-ho: del teixit empresarial, de les institucions i de les persones.

Algunes destinacions suportaran millor la crisi que altres i, a parer meu, ho faran les que siguin més resilients, les que s’enfoquin cap a una recuperació sostenible i aquelles que tinguin en compte com les afecta la salut global. Perquè als ineludibles reptes que ja plantejava el creixement del turisme urbà cal afegir-hi ara, necessàriament, el de la seguretat sanitària, la prevenció i la generació de confiança.

L’ENDEMÀ DE LA RECUPERACIÓ
Sé que en aquestes circumstàncies resulta difícil pensar-hi, però després de la recuperació hi haurà un demà, un futur que hem de projectar, des d’ara mateix, com serà i com volem que sigui. Per això, el paper de les institucions públiques pren més força que mai. Des d’aquí les animo a cuidar els vincles i donar valor a les empreses del sector, a fer polítiques valentes i extraordinàries, no només per fer front al present, sinó per aquest futur que vindrà i en el qual el turisme hi té, sens dubte, molt a dir. Per resistir ara i construir els fonaments del futur ens calen totes les ajudes possibles.

No és només, però, responsabilitat de les institucions. Les empreses, és clar, també hi han de participar i ser proactives. Ara tenen la responsabilitat de sobreviure per poder ser partícips del futur, però estarem d’acord que les empreses compten amb una qualitat intrínseca al seu ADN: l’esperit emprenedor i una capacitat de superació per fer front a les situacions més desafiants. Forma part de la seva essència.

El turisme urbà se’n sortirà. És més, a llarg termini ho farà enfortit

Aquest futur, però, només el podrem construir sobre una base sòlida si fem de la col·laboració la nostra bandera. Cal treballar braç a braç, deixant de banda diferències i desacords. Tenim un objectiu comú i entre tots hem de fer efectiu un procés de transformació basat en el coneixement i en la sostenibilitat.

LA SALUT I EL TURISME VAN DE LA MÀ
La Covid-19 ha posat en evidència que la salut i el turisme han de treballar conjuntament. Un escenari que des del CETT ja plantejàvem el 2013. Hem vist i hem viscut en primera persona que el turisme és un sector extremament sensible a la situació sanitària global. Aquesta és una qüestió cabdal i per això va centrar l’última edició de l’Observatori CETT, Salut global i turisme. Un nou repte per a les destinacions urbanes, que va reunir experts dels dos àmbits per compartir coneixements i recomanacions. No es tracta només de superar el moment que vivim, sinó de treballar amb la tecnologia, la recerca, la formació i la prevenció per minimitzar riscos i respondre amb agilitat a les situacions que es puguin presentar en el futur.

La vacuna de la Covid-19, tan esperada, de ben segur que obrirà la porta a una recuperació gradual del turisme, però faig una crida a no oblidar que caldrà seguir posant sobre la taula noves propostes i estratègies. D’una banda, per conviure amb el virus i, de l’altra, per prevenir situacions similars. En aquest sentit, em faig meves les paraules del Dr. Jordi Serra Cobo, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, que a l’Observatori CETT va insistir en el fet que “el turisme ha d’actuar a nivell de prevenció i prendre mesures abans que arribi el virus als humans i es propagui”.

És cert. Aquesta ha estat una crisi sanitària excepcional que ho ha capgirat tot i per a la qual no estàvem preparats. No obstant això, en ciutats com Barcelona, que han rebut un gran impacte i han patit unes conseqüències tan severes, cal reflexionar, promoure i recollir tots els aprenentatges per ser capaços, en el futur, d’avançar-nos als esdeveniments i estar molt més preparats per afrontar-los. Barcelona té l’oportunitat d’erigir-se com a ciutat segura i puntera en recerca sobre salut i turisme. Des del CETT estem impulsant la generació de nou coneixement, amb la participació d’ens públics, privats i d’experts multidisciplinaris.

El turisme urbà se’n sortirà. És més, m’atreveixo a dir que, a llarg termini, en sortirà enfortit si s’erigeix sobre els pilars de la innovació, la sostenibilitat, la recerca i la cooperació entre tots els agents implicats. Aquesta és l’única manera de garantir la salut del turisme i de construir el camí d’un sector amb molt futur.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT