El 10 d’octubre de l’any passat, tot estava a punt per a la declaració d’independència de Catalunya d’acord amb la majoria assolida l’1-O. La realitat, però, va ser una declaració interrompuda als 8 segons, setmanes de desconcert, empresonament dels Jordis i una declaració de la República, el dia 27, descafeïnada, trista i sense parlaments al balcó de la Generalitat. Després, el silenci, l’aplicació del 155, la destitució del Govern, presó per al vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers més i exili a Brussel·les del president Carles Puigdemont i la resta de consellers. El poble ha sortit al carrer, ha viatjat a Brussel·les i ha demanat l’alliberament dels presos, justícia i llibertat d’expressió, els drets bàsics d’una democràcia. El 21-D es va votar majoritàriament a favor de la independència, per tercera vegada! Encetar una legislatura amb l’ànim de seguir trampejant les prohibicions que ens arribaran de Madrid, suportant humiliacions, vexacions, xantatges, censures, espolis econòmics i culturals… no seria respectar el vot. Ha quedat prou clar que ens volen exterminar com a poble i per evitar-ho no ho aconseguirem amb denúncies ni discursos que no arriben enlloc. Només ens tenim a nosaltres; només tenim la nostra determinació. Prenguem el carrer, fins a fer realitat la República. El temps de la retòrica ha passat, ens fa esclaus.
