El dilluns 7 d’abril un jove era agredit a ganivetades a l’estació de metro de Tarragona per quatre altres joves. Per sort, l’agressió va acabar sense conseqüències tràgiques i el noi ferit va poder sortir poques hores després de l’hospital. Es pensa que tots els joves implicats podrien formar part d’algunes bandes llatines, ja que el jove agredit portava una indumentària amb els colors habituals dels Latin Kings (negre, groc i daurat). Independentment d’aquestes darreres hipotesis, el cert és que, malgrat que de molt en tant en tant, la tranquil·litat que es viu als barris de Sants, Hostafrancs i la resta del districte es veu interrompuda per fets violents que esgarrifen. No cal recordar l’adolescent mort a ganivetades al carrer Roser, prop de Can Mantega, ara fa uns anys. El parc de Joan Miró, el de l’Escorxador, també ha estat l’escenari de diverses agressions. És clar que la solució és difícil d’albirar. No es pot posar un agent policial a cada cantonada (ni ho admetríem). A més, molts d’aquests fets succeeixen entre membres de determinades comunitats. Però la societat catalana no pot mirar cap a una altra banda, sinó que s’ha d’implicar per tal de posar-hi remei. Una educació més inclusiva, unes polítiques que fomentin la cohesió i, sobretot, una mirada més tolerant per part de tots, són elements imprescindibles.
