El diumenge, vint-i sis-de gener, va fer 75 anys que les tropes franquistes van entrar desfilant per la Gran Via de Barcelona. Feia dies que podien haver entrat, però van esperar per fer-ho precisament aquell dia. Ho van fer per esborrar la memòria d’un altre vint-i sis-de gener, el de 1641, en el qual els orgullosos terços castellans van girar cua i van fugir del castell de Montjuïc rodolant muntanya avall, no van parar de córrer fins a l’Ebre.
A la Batalla de Montjuïc una nació sobirana va enarborar banderes, va agafar les armes, va aixecar exèrcits i va fer fora un invasor aclaparadorament superior en efectius, però no en valor ni en compromís. Era una nació que defensava la seva llibertat, la seva sobirania, el seu Estat. Diumenge vam celebrar aquella victòria, una batalla antiga d’un conflicte molt actual: ser lliure o estar sotmès. Patriotes per la Devolució, Memorial 1714 i Coronela de Barcelona van organitzar un acte carregat d’emoció al Castell de Montjuïc, quan, just al punt del migdia, la milícia gremial de Barcelona, La Invicta Coronela, va entrar al Pati d’Armes i va donar inici a la celebració enmig d’una gran expectació.
Per Fiona Camps
