La notícia de l’adéu de Luis Enrique a final de temporada, fins a cert punt ja previsible, pot convertir-se en un estímul per als seus jugadors. L’anunci que plegarà a final de temporada evitarà que es pugui dir, per exemple, que ho deixa després de ser eliminat pel París Saint Germain. ‘Lucho’ podrà dedicar-se a partir d’ara, juntament amb el seu cos tècnic, a qüestions esportives. Va ser el dia del dolorós 4-0 a París, amb un Luis Enrique inoperant i sense recursos, quan l’afició va veure que probablement s’arribava a la fi d’una etapa.
L’asturià, que ja no li veu més recorregut al seu projecte a la banqueta barcelonista, desitjaria finalitzar aquesta experiència de la millor manera possible. Ell ha contribuït en gran mesura a allargar un cicle que està durant molt més del que cap optimista podia imaginar. I seria just que no hagués de marxar amb sensació de fracàs al final. Els tres mesos que queden seran excitants, amb possibilitats reals de superar un dubitatiu Madrid en la classificació de la Lliga si els blancs no puntuen en el partit pendent contra el Celta, i amb la final de Copa ja reservada. El problema és que la il·lusió més gran de la temporada seria tenir l’opció d’aixecar la sisena Champions del club. Tanmateix ni el més agosarat confia cegament en la remuntada davant del PSG, i la majoria ja ens anem mentalitzant que serà pràcticament impossible. Sobretot perquè manca encara fiabilitat en els partits grans, i perquè el rival no és poca cosa. Però si més no, s’observa un canvi de tendència que almenys podria conduir l’equip a repetir Lliga i Copa.
La victòria al Calderón va demostrar que els jugadors no han perdut la fam ni les ganes, però també va evidenciar que el joc (tot i un innovador 3-4-3 en fases de partit en què l’equip tenia la possessió) continua essent gris. La dependència de Messi és massa important, i alhora, és també el termòmetre del trident: en aquest tipus d’enfrontaments Luis Suárez pràcticament no està xutant a porteria, i Neymar no tradueix en eficàcia el seu enorme desplegament tècnic.
La mitja continua molt justa de forces, esperant que Busquets i Iniesta agafin el to competitiu de les grans cites i connectin com cal amb la davantera. En la línia defensiva, Piqué i Umtiti reben amb entusiasme el retorn de Mascherano, múscul per afrontar tot el que vindrà en els pròxims dies. Tots aquests homes, autèntiques llegendes del club i pilars de l’equip, coneixen el camí que pot tancar de manera brillant una etapa de tres anys. I esperen un últim servei del seu entrenador: que els enriqueixi amb estratègies guanyadores i que assisteixi als seus futbolistes aportant solucions des de la banqueta (justament el que no va fer a París el dia de la desfeta). Ara que ja no tindrà la pressió d’haver de comunicar públicament el seu futur, estic convençut que Luis Enrique demostrarà fins a quin punt és un professional íntegre.
