És incomprensible la pressió social, així no és possible reactivar el consum. El sistema s’ha esgotat amb expedients d’ERO, deslocalitzacions d’empreses, increment de l’atur, retrocessos salarials, pressió fiscal en l’IRPF, pèrdua de poder adquisitiu, increment de l’IVA, congelació de pensions, increment considerable dels serveis: llum, aigua, gas, telèfons i dels productes de primera necessitat.
Amb aquesta política, per molt que ofereixin noves fórmules de contractació laboral amb bonificacions a menors de 30 o majors de 45, a dones, aturats/des, als jubilats que perllonguin la seva activitat laboral, i tot el que vulgueu inventar i dir, no reactivarà pas l’economia i cada vegada hi haurà menys comerços i empreses que sobrevisquin.
Com s’ha de contractar o mantenir el treball si el que cal al sector industrial, comercial i empresarial, i al propi col·lectiu de treballadors i treballadores amb la pèrdua de poder adquisitiu, és que les empreses tinguin feina i comandes, i amb uns impostos que els permeti mantenir les plantilles i ampliar-les.
Per reactivar el sectors d’activitat econòmica, cal abaixar-los els impostos, oferir subvencions per a inversions i noves contractacions laborals facilitant ampliacions de plantilla a les empreses existents i de nova creació així com les màximes facilitats fiscals i laborals per tal de promoure el retorn d’empreses a casa.
Cal concedir bonificacions fiscals i laborals a les empreses i comerços mentre mantinguin l’activitat i els contractes comercials i laborals. Socialment no és just, una situació incomprensible, un model econòmicament esgotat i insostenible, en un estat europeu, social i democràtic.
Per Emili Redó
