Hi ha muntat un negoci fabulós per les clíniques i metges d’estètica dedicats a canviar nassos, morros, pits, implants de cabell, etcètera. Fins no fa massa eren les dones, ara ja
s’hi han afegit els homes. En el fons de tot hi ha un despropòsit, aturar el temps biològic de les persones i anar- les plastificant a pedaços de mica en mica, ara estiro la pell per
aquí, ara rectifico per allà, injecto botox als llavis, afegeixo un trosset de nas, “passo el ribot per les pistoleres” o sigui faig una liposucció, planxo les arrugues, trec les bosses
dels ulls, etcètera. Resultat final: iniciada la carrera de la cirurgia estètica contra el temps mai s’acaba, sempre queda una part a refer, i a més de l’estètica corporal es vesteixen de persones joves que fan pena. Hem de prendre consciència de que a cada edat li correspon uns límits físics, psíquics i emocionals, la nostra vida és un esdevenir
amb canvis constants als que ens hem d’anar adaptant, si ho aconseguim viurem més tranquils i feliços, si no ho acceptem i no sabem adaptar-nos serem uns desgraciats i ens
trobarem fora de joc. És clar que hi ha persones que tenen greus problemes amb la seva imatge, deformitats i defectes que justifiquen sobradament una intervenció correctiva,
faltaria més!
Envellir amb dignitat és fer-se càrrec del pas del temps sense traumes, tenir una postura positiva, reivindicar els espais propis de l’edat, donar exemple i consells als més joves i posar-los-hi a l’abast les experiències pròpies viscudes.
No tot és la imatge, en el nostre interior també hi ha uns valors que valen la pena.
Per Jordi Lleal i Giralt / La Bordeta
