Mentre els equips del PSOE, el PP, Podemos i Ciudadanos fan números per determinar les possibilitats aritmètiques de pacte, un home, Pedro Quevedo, té a les seves mans la governabilitat d’Espanya. És diputat de Nueva Canarias, que s’ha presentat en coalició amb el PSOE, amb la condició que immediatament aniria al grup mixt, com ja va fer el 20-D. Facin números i veuran que si el diputat canari decidís abstenir-se, o fins i tot votar a favor en una investidura de Mariano Rajoy, automàticament al PP ja no li caldria l’abstenció del PSOE, que avui mateix ha assegurat que de cap manera farà aquest gest, perquè ja té decidit que se’n va a l’oposició. L’abstenció de Quevedo, això sí, hauria d’anar acompanyada del sí de Ciudadanos, del PNB –que ja ha dit que parlarà amb tothom–, i la de la diputada de Coalición Canaria, objectius assumibles per al PP. Amb tot plegat, el PP aconseguiria 175 vots a favor i una abstenció, o 176 a favor, mentre que els contraris a Rajoy tindrien 174 ‘no’.
Pel que fa al partit de Quevedo, escindit de Coalición Canaria el 2003 i que es defineix com a “nacionalista i progressista que vol reformar la Constitució perquè les Canàries tinguin un tracte distingit”, no ha tancat la porta a l’abstenció. El mateix Quevedo explicava després del fracàs de les negociacions el 20-D que l’única línia vermella que posaria el 26J seria “anar a unes terceres eleccions”. Cal tenir en compte que Quevedo té autonomia de vot, un fet que el PSOE no ha volgut valorar quan se li ha preguntat si temia que aquest diputat acabés facilitant el govern al PP.
De fet, el mateix Quevedo ha apel·lat avui mateix a la importància de “l’agenda canària” i a la necessitat de “tenir veu pròpia a Madrid”, les mateixes condicions que ha posat la diputada de Coalición Canaria, Ana Oramas, que encara que el 20-D va cedir el seu escó per a la investidura fallida de Sánchez, ara està disposada a fer el mateix amb Rajoy,”amb prudència i amb ordre”, perquè, com ha remarcat, “Canàries podria decidir si hi ha Govern “.
Pel que fa al PNB, els populars donen per feta la seva abstenció. De fet, els nacionalistes bascos no han tancat cap porta, i ja van fer-ho el 1996 amb José María Aznar, igual que va fer l’antiga CiU. Si arriben tots els suports amb què juga el PP, la decisió del PSOE d’anar a l’oposició i negar l’abstenció al PP per marcar perfil quedaria diluïda i crearia un altre problema intern al partit, que el pròxim 9 de juliol afronta un Comitè Federal clau per al futur del partit i del mateix Pedro Sánchez.
Article publicat a El Món
