El veí que hagi llegit l’article de portada de l’últim Línia Sants, com a poc, haurà sentit un calfred. Jo m’he indignat. Estic fart de demagògies i mitges veritats, no és poden dir coses sense contrastar i ficar, gratuïtament, la por al cos dels veïns sembrant un clima de desconfiança i inseguretat. És cert que en la reunió de la Comissió de Seguiment de Can Batlló del passat 2 d’abril, els industrials assistents van denunciar que la propietat havia rescindit el contracte amb l’empresa de vigilància i que aquesta situació, per tant, els portava a una sensació de desprotecció i a certa dificultat per moure’s pel recinte, degut a la quantitat de tanques que tenien d’obrir i tancar per arribar a les seves empreses; fins i tot un d’ells va dir que li havien robat el cablejat elèctric i per continuar amb la seva activitat es va haver que llogar un generador portàtil. També varen alertar de certs moviments sospitosos en algunes naus del recinte.
Fins aquí l’història que podria donar suport a la noticia publicada. Ara hi afegiré el que no es diu. En aquella reunió el propi Districte va considerar que aquesta situació no era de rebut i que parlaria amb la propietat instant-la a responsabilizar-se de les seves obligacions i a indagar que hi havia de cert en la sospita d’ocupacions de naus.
Per altra banda les associacions responsables del bloc 11 van insistir en una ràpida actuació cas de que fos cert el denunciat pels industrials. Conclusió: passats dos dies s’informa que la recisió del contracte és certa, però que segueix havent vigilància, menys això sí, en punts d’entrada al recinte i de forma rotatòria per l’interior del mateix, i que l’ocupació de naus és inexistent i, en tot cas circunstancial per part d’uns col·lectius que es dediquen a recollir i emmagatzemar ferralla, tret d’un cas que ja està denunciat.
Fins avui aquesta és la situació “d’inseguretat” del recinte de Can Batlló. Tot això que explico, està confirmat pel grup de voluntaris que dia a dia treballen dins del bloc 11 en tasques de reforma i acondicionament.
Les associacions responsables de que, dins de Can Batlló hi hagi vida i activitat veïnal, ens trobem cada dia amb dificultats per anar desenvolupant les nostres activitats, per moure un peu, una mà o el cul, hem d’estar constanment demanant permís, malgrat que hem demostrat feafentment el nostre respecte pel conveni de cessió signat. Tot i que en un any, en el procés s’avançat més que en els darrers vuit, segueixen existint situacions penoses i denigrants vers als industrials de la fase 1 i veïns afectats que, malgrat el pla Empenta, encara no han percebut les indemnitzacions corresponents o com en el cas sagnant dels industrials de la fase 2 que encara no saben ni quan ni com veuran signat l’acord entre la Generalitat i la propietat que’ls permeti sortir de l’atzucac anguniós on están ficats.
Com deia, no tot si val, no es pot agafar el rave per les fulles i aquests són els veritables problemas que tenim per desenvolupar el planejament de Can Batlló i aquí és on volem veure empenyent plegats a tots els grups polítics del nostre Districte.
La veritat s’ha de dir sempre, agradi o no, sembrar pors i dir mitges veritats només desqualifica a qui ho fa. Ho sento, però ho havia de dir.
Enric Jara
Membre de la Comissió de Veïns
de la Bordeta
