El Secretariat d’Entitats ha celebrat la festa anual, el FirEntitats, en un moment crític, quan internament se’n qüestiona la continuïtat per culpa de la situació econòmica. Tocarà, igual que s’ha defensat amb anterioritat les Cotxeres de Sants, el Vapor Vell o l’Espanya Industrial, fer campanya perquè l’Ajuntament i les altres institucions públiques ajudin a la liquidació del deute i a l’acompliment conjunt d’un pla econòmic que, més d’hora que tard, sanegi els comptes.
Hi ha diversos factors que han dut a aquesta situació, però que són resultat dels propis valors irrenunciables del Secretariat. El primer d’ells és que una federació que no cobra quotes als seus associats, i com a entitat de servei que ens hem atorgat de forma col·lectiva, només pot dependre de l’ajuda pública o de la gestió de serveis i espais. Així, la vocació originària del Secretariat, apostant per donar el màxim suport a les entitats, n’ha limitat de forma històrica l’obtenció d’uns ingressos que qualsevol altra federació acostuma a tenir.
Al costat d’això hi ha el greuge que suposà el fet que, després que el Secretariat hagués guanyat la concessió del poliesportiu de la Bordeta, la pressió de l’escola bressol i d’altres entitats va fer restar més de mil metres quadrats al projecte inicial en favor de mantenir les hores de sol al pati escolar. Els valors del Secretariat van impedir oposar-se a aquests canvis planimètrics, i posar-se en contra de l’entorn escolar i de les pròpies entitats. Qualsevol empresa privada s’hi hauria deixat la pell i les dents, per defensar quelcom que, a ulls de qualsevol, hauria resultat just. És greu que, havent guanyat un projecte, en unes condicions determinades, te’l facin canviar en un 40%.
Finalment, la pandèmia i la impossibilitat de cobrar les quotes de socis als no-usuaris d’uns equipaments tancats ha acabat d’arruïnar aquests comptes. Situació per la qual passen també molts altres equipaments de titularitat privada, i moltes empreses dels nostres barris.
Si el Secretariat ha renunciat històricament a algunes coses, per la pròpia vocació de defensa de les entitats, dels col·lectius, de les associacions, dels veïns, de les escoles, dels artistes, de la cultura popular dels nostres barris i dels valors que emanen d’elles, la solució ha de néixer en tots ells i, per tant, d’una forma clara i radical, posar-nos al seu costat en aquests moments.
Solucions n’hi ha de més o menys imaginatives. Apuntar-nos en massa als poliesportius que tot just ara comencen a reobrir. Organitzar accions culturals, concerts, espectacles, recaptacions populars igual que ens hi aboquem quan hi ha la Marató o altres esdeveniments d’interès general. Cobrar quotes als associats de totes les entitats, en forma de derrama extraordinària, íntegrament per al Secretariat. O sumar-nos a la pressió perquè les administracions, públiques, privades i les entitats bancàries, prenguin part en la resolució del problema.
Visca el Secretariat, sempre.
