Resulta inacceptable que els salaris cada cop vagin perdent més poder adquisitiu i, per contra, els subministraments, els serveis essencials, (aigua, gas, electricitat, transport públic i telecomunicacions) s’incrementin considerablement. No hi ha dubte, que la devaluació salarial dels darrers temps ha estat històrica.
D’aquesta manera, la despesa laboral per treballador va recular fins un 3,2 per cent en l’últim tram de l’any 2012; a més les percepcions no salarials van retrocedir un 15,65 per cent i les pensions, que ja de mitjana són molt baixes, no s’han augmentat segons la inflació. Encara és molt més greu que en els darrers tres anys els empleats públics hagin perdut un 30 per cent del seu poder adquisitiu.
Davant d’aquestes xifres, d’autèntica regressió social, tenim un augment abusiu dels subministraments, particularment de l’electricitat, que d’ençà de la seva privatització ha pujat més d’un 80 per cent.
Tot plegat representa una, i molt greu, injustícia social, una situació incomprensible en un estat europeu, social i democràtic de dret; ja que obliga molts ciutadans i famílies a haver d’anar a Càritas per poder fer front a un serveis indispensables que, per altra banda, són d’una qualitat força ínfima.
Per J.M Loste / Lector
