Assistim diàriament a mostres d’intolerància veïnal, que em fan decidir a escriure de nou i denunciar la poca consciència ciutadana que tenen molts dels nostres veïns, a qui riem les gràcies massa sovint. El primer cas, ja esmentat fa mesos, són les queixes que alguns veïns de la illa de cases Constitució/Jocs Florals/Toledo/Ptge Toledo van provocar que les corals del barri – La Societat Coral la Floresta, que presideixo – i la Coral Sant Medir, es veiessin obligades a deixar de cantar als locals parroquials. Les denúncies d’alguns veïns eren per “sorolls”. Ja vaig escriure com de lamentable em sembla que per culpa d’alguns veïns intolerants, les entitats haguem de patir cops, com haver-nos de traslladar de seu social.
L’altre cas, fa un parell de setmanes, quan l’entitat MEXCAT, de la que en sóc vicepresident, va organitzar el festival Tasta l’Amèrica al Casinet d’Hostafrancs. Algunes veïnes indignades trucaren a la policia, perquè la música, dins els límits establerts, entre 14 hrs i 21 hrs d’un dissabte, els molestava. Una d’aquestes veïnes, que es dedicà a anomenar “sudaques” als organitzadors, va visitar un parell de dies més tard l’Associació de Comerciants on, per aquelles coses que passen a la vida, vaig obrir jo la porta i la dona es va dirigir a mi, sense saber que jo era un dels organitzadors del festival, en aquests termes:
– L’altre dia, al Casinet va ser
insorportable. Uns colombians
fent una festa horrorosa…
– Tota la nit? – vaig preguntar
com si no sabés de què anava.
– No, no… durant el dia. El dis-
sabte, de 2 de la tarda fins a
9 del vespre!!
– Home, però és l’horari habi-
tual, i era un dissabte…
– Tu no saps el què és això. No
s’hi podia estar… I una mú
sica horrorosa.
– Però que ho fan cada dis-
sabte això? – vaig preguntar
innocent.
– No. Només ha estat aquest
dissabte.
– Home, doncs no n’hi ha per
tant. Es un centre cívic, i la
ciutadania en pot fer ús.
– Fins que no va venir la poli-
cia no van parar!
– Vol dir? Devia ser l’hora de
plegar. Normalment només
deixen fer activitats fins al
vespre. I ho fan molt sovint
això? – vaig tornar a pregun-
tar, fent veure que no entenia
la seva indignació.
– No, per sort, aquesta gent
només ho va fer l’altre dia. Si
que cada quinze dies hi ha la
gent gran, que fan ball, però
aquella música no molesta.
– Llavors… no deu ser que no
li agradava la música d’ells?
– Vostè sembla que es posi de
la seva part.
– Jo només li dic que els Cen
tres Civics són per ús de la
ciutadania, per fer-hi activi
tats per al conjunt dels veïns,
de tipus cultural, social, con
certs, exposicions… i si és en
horari diürn, i dins els límits
de decibels, tenen tot el dret
de fer-ho com vostè o jo.
La senyora va marxar indignada.
Ara, per acabar, m’assabento que alguns veïns (no tots) dels voltants de la futura Plaça Ramon Aramón i Serra, volen tancar-la a la nit, perquè no hi hagi gent sorollosa. No volen parcs infantils perquè els nens fan soroll. No volen joves, perquè parlen fort. No volen terrasses de comerços, perquè se sent la gent xerrar i les copes brindar. No volen pipicans, perquè no volen gossos que hi vagin a pixar. Vaja, que no hi volen res.
Participar és també fer ús dels espais públics, places i equipaments. Perquè són de tots, de les entitats, dels immigrants, dels que tenen gossos per passejar, dels joves i dels infants, dels avis, dels comerciants… de tots els veïns, i no només d’uns quants que volen viure en plena Barcelona com si fossin al mig dels Pirineus. Segur que els nostres representants polítics, que vetllen per l’interès general, podran frenar aquesta onada d’intolerància recoberta de frustrada indignació.
Per Albert Torras / President de la Societat Coral la Floresta
Vicepresident de MEXCAT
Cap de Comunicació de l’Associació de Comerciants Creu Coberta
