ASSASSINS. Aquesta setmana, la mateixa en la qual l’Ajuntament de Barcelona (felicitats, Jaume Asens!) ha ratificat el tancament de la vergonyosa Llibreria Europa de Gràcia, l’Audiència de València ha ordenat retornar tot un seguit d’objectes de propaganda nazi que havien estat confiscats fa anys a un dels condemnats per l’assassinat de Guillem Agulló.
Resulta difícil descriure el fàstic que provoca que aquestes proves de convicció, en comptes de ser destruïdes, siguin retornades a un delinqüent condemnat per portar a la pràctica fins a la mort l’ideari feixista. Entretant, el mateix Consell General del Poder Judicial que va apartar dos anys de la carrera judicial el jutge Vidal per pensar diferent, donava el vistiplau a la reincorporació del (manifestament) delinqüent Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, i el Borbó Felip VI ens donava lliçons d’independència del poder judicial des de l’Escola i al costat del president Puigdemont. De pandereta.
BANDERA. Durant mesos els hem sentit sacsar la bandera del referèndum. Es tractava, naturalment, de marejar la perdiu. Tan aviat com han pogut l’han desat al calaix. Tots els cinc aspirants a dirigir Podemos a Catalunya es manifestaven el cap de setmana passat en contra d’un Referèndum que convoqui el Parlament si no és acordat amb Espanya, és a dir, que només defensen un referèndum si és segur que no es farà mai. Fins aquí hem arribat: ara toca oblidar els lideratges dels Comuns i centrar-se en la gent que comparteix un ideal de canvi sincer. A hores d’ara ja sabem que els qui van al davant, conservadors de mena, només aspiren a blindar l’statu quo. Explicar la proposta d’una República Catalana inclusiva i potent i posar-la a votació: i quan arribi la policia espanyola, que Ada Colau, Xavier Domènech i Joan Coscubiela la defensin.
