Tothom té definit un mapa del món de forma inconscient. Sovint, aquest mapa ja ha caducat i no s’adiu a la realitat. Els meus pares, per exemple, quan vaig a-nar de viatge pels Balcans, dèien que jo era per Iugoslàvia. Ells ja no havien assimilat al seu mapa mental els nous països sorgits durant la dècada dels noranta, i el seu referent era el d’un país que ja no existeix com a tal.
Des de que visc a França, m’he adonat que els meus conciutadans saben localitzar perfectament la ciutat de Barcelona: els Jocs Olímpics, el Barça, la Rambla, Gaudí…etc I més o menys, tenen una imatge força acurada de la realitat. Catalunya però, encara no existeix com a referent geogràfic ni polític per la majoria de francesos, i asseguraria, que tampoc en la gran part de ciutadans europeus.
Per aquest motiu, la manifestació d’aquest 11 de Setembre ha estat d’una importància vital. Catalunya, com a subjecte polític, s’ha situat al mapa dels mitjans de comunicació internacional; i ho ha fet d’una manera agradable, tranquil·la, i diria que fins i tot simpàtica. Aparèixer a la Une del telenotícies de més audiència de França és el millor màrqueting que ens podem fer. Anem per bon camí!
David Abelló, Periodista
