desnonament

Un moment del desnonament del 29 de setembre. Foto: Twitter (@PAH_BCN)

El barri d’Hostafrancs va viure el 29 de setembre un desnonament que ha aixecat polèmica per com es va dur a terme. El fet és que els Mossos d’Esquadra van desnonar una família en situació de vulnerabilitat extrema tot i l’intent d’evitar-ho de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Els activistes defensen que el forense no ha tingut en compte la situació extrema de la família, que és deu al fet que la parella té un informe mèdic que adverteix que el marit ja hauria intentat suïcidar-se dues vegades. Quedar-se sense casa podria provocar un tercer intent.

La PAH afegeix a les queixes del desnonament que el propietari del pis és un gran tenidor amb més de 100 habitatges i que, com dicta la llei, està obligat a oferir un lloguer social a la família. Denúncien que no hagi complert això i que decidís tirar endavant l’ordre judicial.

La regidora d’Habitatge, Lucia Martín, també ha qualificat d’inacceptable que els jutjats deneguin la suspensió del desnonament a una família amb extrema vulnerabilitat que viu en pis d’un gran tenidor. També va demanar als Mossos que aturessin l’actuació, que va considerar “de nou desproporcionada”.

La PAH demana a l’Ajuntament que apliqui les seves competències i no permeti que se segueixi “desnonant impunement”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram