Hores clau a l’Ajuntament. Avui mateix, les 13 assemblees de la CUP votaran si avalen definitivament el suport cupaire a la modificació pressupostària del govern de Colau, després que BComú hagi acostat posicions amb els anticapitalistes durant dues setmanes intenses de negociacions. Tant és així que ahir alguns mitjans ja donaven per fet l’acord, tot i que caldrà esperar a avui al vespre per conèixer el veredicte de les bases cupaires.
Després que Colau hagués obtingut el sí d’ERC i PSC, en unes negociacions que no van ser senzilles, faltava el suport, o com a mínim l’abstenció, dels regidors anticapitalistes. Amb el vistiplau de socialistes i republicans, la suma a favor de la modificació pressupostària era de 20 regidors, a un de la majoria necessària per aprovar els comptes. La CUP, però, va deixar clar aleshores que no eren uns comptes de “ruptura”. Després del no cupaire només quedava una possibilitat, que de seguida va quedar clar que era remota: arribar a un acord amb Ciutadans. Les condicions que va posar Carina Mejías, la cap de files de la formació taronja, feien inviable l’acord. Així doncs, la renúncia del govern a negociar aquesta ampliació pressupostària amb CiU ha provocat que, ara mateix, tot depengui de la CUP.
Tot plegat va provocar que dilluns 25 d’abril el govern decidís suspendre el Ple extraordinari que havia programat per a la una del migdia, en el qual s’havia de votar la modificació pressupostària, per no perdre la votació. Les negociacions amb la CUP, però, van continuar –sense tantes “presses”, com demanaven els cupaires– i a hores d’ara s’albira un possible vot favorable dels anticapitalistes a l’ampliació de 275 milions d’euros del pressupost vigent i que finalment es debatrà en un Ple decisiu que s’ha avançat de divendres a demà dijous.
ADÉU ALS ‘ANTIAVALOTS’?
Les contrapartides encara estan per veure, però, segons sembla, Colau hauria acceptat diverses de les demandes cupaires, com el polèmic compromís de dissoldre la Unitat de Suport Policial (USP) de la Guàrdia Urbana, un cos que la CUP assimila als antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Sigui com sigui, el govern hauria preferit acceptar demandes com aquesta abans de posar en risc el seu programa de govern.
I és que, sense la modificació pressupostària, les conseqüències als barris de la ciutat haurien estat importants. D’ella en depenen la partida de 15 milions d’euros per engegar la construcció de dues estacions de l’L10 del metro a la Zona Franca o el pressupost per desencallar el trasllat de la presó Model. Es tracta de dues mesures que el govern havia pactat amb ERC. En el mateix sentit, també en depenen els compromisos que havia arrencat el PSC a Colau: els 15 milions per cobrir la Ronda de Dalt, els 17 milions per a la reforma de Pere IV i els 11 milions per a la transformació de la Meridiana. A banda de tot aquest conjunt d’inversions també estaven en suspens noves polítiques socials destinades a combatre la pobresa o noves ajudes per als aturats.
La situació dels darrers dies havia fet créixer la tensió entre els diferents grups municipals. Fins i tot Jaume Collboni, líder del PSC –partit que podria acabar entrant al govern–, havia pronunciat dures paraules adreçades directament a Colau. També ho havia fet el cap de l’oposició, el convergent Xavier Trias, denunciant que el “govern Colau està assegut en l’autoritarisme, l’arrogància i els prejudicis ideològics” i titllant de “fracàs” l’intent –fins ara frustrat– del govern d’aconseguir l’ampliació pressupostària. Potser avui tot plegat pot acabar molt diferent. Un cop més, tots pendents de la CUP.
