Premi AMIC

Ramon Grau i Josep Ritort han recollit el premi atorgat a l’AMIC. Foto: Línia Sants

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) ha recollit el Premi Nacional Lluís Companys, atorgat per ERC Sants-Montjuïc, en commemoració del 25è aniversari de l’entitat. La professora Carme Junyent, l’escriptor Oriol Vergés i mossèn Enric Subirà han sigut els altres guardonats en un acte solemne, molt emotiu, celebrat a l’Escola Jacint Verdaguer del Poble-sec. Hi han assistit figures importants de la política i la cultura com la consellera Natàlia Garriga, Raül Romeva, Elisenda Alamany o Isona Passola.

El guardó s’atorga a persones, associacions i institucions que hagin destacat en la defensa de la nació catalana. Va ser creat l’any 1994 pel Casal Jaume Aiguader d’ERC de Sants-Montjuïc.

Premi per a la premsa de proximitat

Ramon Grau, president de l’AMIC, i el secretari de l’entitat, Josep Ritort, han rebut el guardó de mans d’Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, que ha destacat com l’AMIC ha passat de ser una entitat voluntariosa a una entitat amb 515 capçaleres, un milió i mig d’exemplars de difusió, quatre milions de lectors i més de 13 milions i mig d’usuaris únics als mitjans digitals. En el seu discurs, Grau ha destacat l’audiència, però sobretot la gran capil·laritat de la seva premsa: “Som molts mitjans d’àmbit local, però també nacional i temàtic. Mitjans compromesos que des de sempre hem contribuït a la normalització del país en tots els aspectes sense oblidar l’essència del periodisme”.

I en una nit on la reivindicació de la llengua catalana ha estat molt present, Grau ha recordat que els mitjans de l’AMIC sempre han estat al costat de la llengua del país i de la gent: “En un moment en què l’ús social del català està minvant, la nostra aposta ha estat i és inequívoca. Un exemple: l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha un gran nombre de capçaleres de proximitat i més del 90% són escrites en català”.

Llengua catalana i arrels africanes

La professora i escriptora Carme Junyent ha rebut el premi d’un emocionat Raül Romeva i ha aprofitat el seu discurs per destacar que rere la seva reivindicació del català i la seva resistència al desdoblament de gènere hi ha una cosa encara més important, bàsica, que sovint oblidem. “Fa gairebé 50 anys que em dedico a l’Àfrica i aquestes coses per les quals se’m coneix són el resultat de la meva especialitat, que és l’africanística”. I a continuació ha desgranat com l’estudi de les llengües africanes va ajudar-la a comprendre què passaria i què està passant a la llengua catalana.

De totes maneres, Junyent no ha decebut els seus seguidors i ha advertit que “estem perdent el temps parlant del gènere gramatical i no ens estem ocupant de qui parla, qui escolta, qui interromp… D’això, a mi mai no m’han donat cap directriu. Tant que em diuen com haig d’escriure i com haig de parlar, però mai m’han dit com haig d’aconseguir, per exemple, que les meves alumnes intervinguin a classe. Segurament perquè això sí que canviaria el món, i no interessa. És més fàcil dedicar-nos als nens i les nenes”.

Cultura i església

Els altres dos guardonats són també exemples de resistència, cadascun en el seu àmbit. L’escriptor Oriol Vergés, autor prolífic de llibres sobre la història de Catalunya, ha fet extensiu el seu premi “als mestres que vam començar a ensenyar en català en escoles voluntarioses i amb molta empenta” i a “aquells escriptors i il·lustradors que vam començar a escriure en català quan feia molta falta”.

Mossèn Enric Subirà, durant molts anys a la Parròquia de Sant Medir i traslladat el 2008 per raons polítiques, ha reivindicat canvis més enllà de la llengua i de la política:  “Si l’església no canvia de paradigma i no es preocupa per donar humanitat, llibertat i dignitat, ja podem anar fent misses, que això no fa res. El centre de l’evangeli és el compromís amb la persona”.

Una imatge dels guardonats amb el Premi Nacional Lluís Companys 2022. Foto: Línia Sants